Pitjor que el 1931

No tinc cap intenció de passar per historiador ni començar a divagar sobre temes que em superen. A més, res deu haver estat més discutit els últims mesos que el nou Estatut i la mala relació amb Espanya, que ja ve de lluny i, sobre la qual, l’experiència ens diu que no hi ha gaire res a fer. Però si m’hi refereixo és perquè m’ha arribat a les mans (l’he de tornar) el número de desembre de 1932 de la revista Mundo Gráfico, publicada a Madrid, que dedica un especial a Catalunya. Com si diumenge que ve ho fes el dominical d’El País, posem per cas, i no pas per parlar precisament de gastronomia.

[@more@]

Són 120 pàgines dedicades a explicar Catalunya a tot Espanya després de l’aprovació de l’Estatut de Núria de 1931. I s’obre amb una foto a tota pàgina del president de la República, Alcalá Zamora, que saluda amb aquesta dedicatòria manuscrita el monogràfic, l’Estatut i Catalunya: "Nada tengo que añadir hoy a lo dicho a su tiempo sobre esta obra de paz", Una obra de paz que la revista publica íntegra en només dues pàgines, perquè només tenia 18 articles.

I després d’Alcalá Zamora, la segona foto ja és de Guifré el Pil·lós (és un dibuix, de fet), amb el qual la revista comença a repassar la història de Catalunya, les seves institucions, el seu folklore, la seva vida social, la premsa, els principals escriptors contemporanis i els grans noms del segle XIX, com Víctor Balaguer, Guimerà o Verdaguer. I també hi surt un pastoret de Queralbs amb barretina a qui presenten com a "tipo muy característico del Valle de Nuria", "donde se redactó el proyecto del Estatuto catalán".

La cosa, però, tenia truc, i és que els de Mundo Gráfico van encarregar absolutament tots els articles de la revista a catalans. Si l’haguessin escrit des de Madrid hauria quedat diferent o potser no haurien sabut què posar-hi per falta d’informació. Però el gest té mèrit. No em sé imaginar cap revista de Madrid que ara mateix s’atrevís a fer el mateix respecte a l’Estatut de 2006, i menys que la primera pàgina fos amb un retrat d’en Zapatero dient que "nada tengo que añadir hoy a lo dicho a su tiempo sobre esta obra de paz", encara que a la seva manera també ha intentat donar-ho a entendre.

Tal com tenim Espanya avui, l’única manera que tindrà Zapatero per fer-hi encaixar Catalunya serà a través de l’aliança de civilitzacions. I encara.

A mi ja m’està bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: