Chelsea

M’agrada el Barça i m’agrada que guanyi, però sóc dels que dino i sopo normalment els dies de partit, encara que sigui la final de la lliga de Campions. Al camp hi vaig relativament poquíssim, perquè és la manera que m’impressioni cada vegada que hi entro.

[@more@]

L’any passat, però, vaig tenir la sort de poder veure el Chelsea – Barça a Stamford Bridge. Mai no havia vist el Barça fora de casa, i que la primera vegada fos per veure’l en aquest partit és com si la primera vegada que vas en avió sigui per anar al Japó.

Més enllà del partit (boníssim, amb la remuntada del 0 a 1 en contra), vaig quedar fascinat de l’ambient dels camps anglesos. És un mite que fins llavors només coneixia pels comentaristes de ràdio, però que quan el vius en persona quedes abduït. Vaig tenir ganes que marqués el Chelsea només per sentir com ho celebraven, i desitjava que no acabés el partit només per sentir com continuaven cantant, amb una energia constant, una sincronia perfecta, i sense director d’orquestra. I consti que no és precisament l’afició del Chelsea la més cèlebre d’Anglaterra com a animadora.

No cal que t’agradi el futbol per guardar un record extraordinari d’una experiència com aquesta. Si aquesta vegada en teniu l’oportunitat, agafeu-la, que val molt la pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: