Visca Plutó

Mai no m’hauria imaginat que el nombre de planetes que té el sistema solar es pugui decidir per majoria en una assemblea de socis. És el que ha passat aquest dijous a Praga. I el tema és que per no haver de donar entrada a tres planetes nous se n’han carregat un que ja hi era, però no feia la mida. O sigui que el pobre Plutó, per voluntat dels socis de la Unió -és un dir- Astronòmica Internacional, ha baixat de categoria per convertir-se en "planeta nan", que si jugués a futbol seria de Segona A. Ara s’hauran de canviar les enciclopèdies, els planetàriums i els llibres de naturals dels alumnes de primària.

[@more@]

Els astrònoms han descobert que amb el sistema solar es pot fer tan màrqueting com els de Nike amb les samarretes del Barça. Només que les samarretes les canvien cada temporada, i Plutó no l’havia tocat ningú des que el van descobrir, l’any 1930. Déu-n’hi-do el que ha aguantat.

Vist fredament, també és normal que el nombre de planetes s’estableixi per convenció, entre altres coses perquè als planetes ben poc els deu importar saber si són quatre, catorze o vint-i-set.

També haurien pogut votar que a partir de dimarts que ve haguéssim de dir que el cel és de color verd. Vindria de nou, però a la llarga també t’hi acostumes. No s’hauria de canviar res, el cel continuaria amb el mateix aspecte de sempre però els astrònoms haurien demostrat fins a quin punt arriba el seu control sobre l’univers.

El que ha passat aquest dijous a Praga no deixa de ser una mena de modificació a escala d’un pla general d’urbanisme, ni que sigui planetari. Si tens un veí que vol fer pisos a un lloc que no interessa, li declares zona verda i no hi té res a fer. Si del que ara es tractava és d’evitar que el número de planetes passés de nou a dotze, amb l’increment de costos que això representa, era més fàcil tallar-ho per sota i carregar-te Plutó, perquè repassant la premsa dels últims cent anys també és veritat que no se n’ha parlat mai gaire.

La desaparició de Plutó del sistema solar és un cop una mica baix per a la ciència. Perquè demostra que dogmes aparentment intocables, i amb els quals han crescut convençudes cinc generacions arreu del món, no són res més que simples convencions que poden fer-se i desfer-se segons les necessitats de cada moment. Ara mateix deu haver-hi a banda i banda del planeta doctors en astronomia i fins i tot nobels de física que han arribat on són convençuts que el sistema solar tenia nou planetes, perquè se’ls sabien tan bé com la taula del cinc. Però ara resulta que no, que una colla de socis han votat que només són vuit. I no per això els savis deixaran de ser savis i els nobels, eminents.

El món és món en la mesura que es percep com a tal. I allà on s’acaba la percepció, una mica s’acaba el món i comença la convenció. Ara mateix, mentre escric aquestes ratlles, segur que hi ha algú que es passeja per un carrer del Caire i s’ha ajupit a terra a recollir un bitllet perdut. Però ara mateix ni a mi m’importa el més mínim el que ell faci, ni a ell el que jo escrigui. I segur que el veí que tinc a sota casa també està fent alguna cosa. Però com que no la percebo, per mi no està fent res. Com si no hi fos. En realitat, aquest veí ni tan sols existeix.

L’univers i el sistema solar continuaran essent exactament el mateix que fins ara, que és el que han estat sempre, per molt que l’assemblea de socis de la Unió Astronòmica Internacional ens hagi volgut fer creure la convenció que, a partir d’avui, són una mica menys importants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: