La immigració

Anem de cap a les eleccions i apareixen debats cíclics d’aquells que difícilment arriben més enllà de les campanyes. Un és el de la immigració, dels seus drets i dels seus deures (i dels nostres respecte a ella, suposo) i de plantejar d’una vegada per totes com s’articula la seva integració en un país com el nostre, on paral·lelament tenim el repte de la nostra pròpia subsistència cultural i lingüística, una demografia malgrat tot limitada i una consciència nacional cada cop més diluïda, per moltes efervescències estatutàries que ens vulguin vendre.

[@more@]

De la mateixa manera que no es pot negar que la immigració és una oportunitat, no és menys cert que també pot arribar a ser un problema. Un problema per ell mateix i també derivat dels qui de manera expressa n’han fet problema en la mesura que la rebutgen, fins i tot per la via de l’odi, per fer esclatar el conflicte social i posar en crisi la convivència.

Ni que sigui per això segon, comença a ser hora d’afrontar les polítiques d’immigració des de la idea que avui, per al conjunt de la nostra societat, la immigració és si més no també un problema. I potser és hora d’admetre que el gran error (i aquest és nostre, mai de la immigració) és no haver sabut afrontar al seu dia els reptes -i els riscos- que plantejava, abans que com a fenomen ens hagi començat a desbordar.

Estic d’acord que el conjunt de partits discuteixin clarament i sense embuts sobre la manera de reconduir una situació que se’ls està escapant de les mans des de fa temps. I seria desitjable que en el marc d’aquestes discussions en quedés fora la demagògia fàcil que sempre acaba sortint en aquesta mena de debats, que sempre acaben per posar etiquetes de racistes intolerants enfront dels progressistes inconscients, quan en realitat també hi ha molts racistes inconscients i molts progressistes intolerants davant de determinats arguments.

Una de les màximes que he sentit i que sempre més he recordat de la meva època d’estudiant és que el que veritablement fa avançar les persones, els grups i les societats no és la seva capacitat de trobar solucions als problemes, sinó especialment la de trobar els problemes de les solucions. I això només està en mans de les persones, dels grups i de les societats responsables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: