Gràcia, Sants i Perafita

Per més d’una banda he llegit aquests dies queixes de gent respecte a la cobertura que els grans mitjans han det de dues de les festes majors de Barcelona, com són les de Gràcia i Sants, quan aquests dies el país és ple de festes majors que els seus munipics viuen, com a mínim, amb la mateixa intensistat i que a la seva manera deuen ser multitudinàries, participatives i lluïdes com les que més. És veritat que arriba a embafar, però aquest centralisme que critiquem des de fora als mitjans de Barcelona també el practiquem nosaltres quan oblidem que a Barcelona deu haver cents-mils persones, amb els seus carrers, els seus barris i les seves festes majors, de qui tampoc se’n diu mai res.

[@more@]

Em vaig fer una reflexió semblant aquest estiu quan vaig ser, expressament, quatre dies a Blanes per veure els primers dies del Concurs Intenacional de Focs Artificials, que ja porta 36 edicions. Segur que l’assistència de públic hi deu doblar cada any la de la festa major de Gràcia, però en canvi el ressò deu quedar vint o trenta vegades per sota. La gentada és impressionant.

En les set nits de concurs poden arribar a sumar-se prop d’un milió de persones, i el passeig i la platja queden atapeïts a banda i banda de Sa Palomera, la roca que divideix la badia i des d’on es fa el llançament dels focs. A més, el concurs coincideix amb la festa major de Santa Anna, i la zona d’oci instal·lada al passeig és un no parar de gent, d’animació, de llum i de música.

I segur que d’exemples com aquest n’hi ha molts, i més a l’estiu: des d’altres concursos de focs, altres festes majors, festivals de música clàssica i no clàssica i convocatòries de tota mena al llarg de tot el país que només veus si les vius.

Jo vaig viure la sensació d’aquells primers anys que quan veies arribar un cotxe amb el logotip de TV3 et senties com Pepe Isbert a Bienvenido Mister Marshall (quina gran pel·lícula!), perquè només si hi havia TV3 allò que feies o allò que explicaves era important. Crec que la grandíssima sort és que en els últims 25 anys això s’ha fet molt més relatiu. Els mitjans locals han guanyat pes específic, credibilitat i professionalitat, i Internet ha obert unes facilitats de comunicació i difusió impensables fa només una dècada.

L’últim cap de setmana de setembre celebrarem la festa major de Sant Pere. No hi tenim ni focs artificials, ni carrers engalanats ni zona d’acampada lliure per a cap macroconcert. Però ens ho passarem la mar de bé amb el pregoner, les carretilles i tot el que vindrà a darrere.

Esteu tots invitats!