SMSmania

Dies enrere hi havia una carta a l’Avui queixant-se del programa Cantamania de TV3, que ha estat un dels despropòsits més solemnes que ens hem hagut d’empassar aquest estiu. O sigui que en això estic d’acord amb l’autor de la carta, que venia a dir que de què han servit tants anys de TV3 i el repte de la normalització lingüística, si al final tot s’acaba destrossant en petites dosis de mitja hora abans del TN Vespre.

[@more@]

Consti que aquest programa ha comès una destrossa tant o més important que la lingüística, que és l’estrictament musical, com suposo que denunciarien bona part dels autors de qui en alguns casos s’han arribat a pervertir les cançons amb un mal gust i una mala oïda que les farien insuportables fins i tot cantades pel fadrí borratxo en un ball de casament.

Però tornant al tema llengua, hi ha una cosa que també fa temps que em subleva i és la impunitat amb què determinats programes de TV3, i a l’estiu de manera encara més alarmant, admeten i emeten missatges de mòbil d’aquells que fan tanta gràcia, infectats de faltes d’ortografia, que és una manera molt més moderna -i potser definitiva- d’acabar amb la llengua. N’hi ha de terribles, i m’estranya que no se’n queixi massa ningú.

És que no es poden enviar SMS en català, per molt abreviats que siguin? I si realment no se’n sap més, no pot haver-hi un editor de TV3 que els tradueixi abans de passar-los per antena?

La crisi en l’ús del català és més greu, més definitiva i més irreversible del que sembla o del que ens volen fer creure, garanties de l’Estatut incloses. I això no ens ho arreglarà ni la Queta, que com a dentadura postissa que és, és la millor metàfora del que ens està a punt de caure.

O no?