Quin avió més gros

Avui ha fet el primer vol ple de gent l’Airbus A380, un avió molt gros que, segons, com, és una mena d’avió construït sobre un altre. En un vol de set hores ha pogut anar de Toulouse fins a Toulouse, de manera que aparentment no hi acabo de veure els avantatges. El dia que es proposin un vol directe Girona-Sidney, la gent deurà poder embarcar amb tenda, perquè es veu que el que és espai no en falta.

[@more@]

Conyes a part, he d’admetre que els avions m’agraden i volar en avió també. Ho dic perquè dies enrere, remenant una mica pels blocs, en vaig llegir un de preocupat perquè la perspectiva d’una viatge en avió no el deixava dormir, i els comentaris que hi havia a sota no eren precisament per animar-lo.

Recomanaria la lectura de la revista del diumenge de La Vanguardia del diumenge 23 de juliol que parlava d’això: de la por a volar. En recordo dues xifres curioses: estadísticament, més que d’accident aeri hi ha més possibilitats de morir en accident de cotxe mentre vas a l’aeroport. I també estadísticament, si agafes un avió cada dia et moriràs d’accident aeri al cap de 625 anys. De manera que arribat el moment series més notícia per la segona cosa que per la primera.

L’únic joc que tinc a l’ordinador, a banda d’aquest bloc, és el Flight Simulator, que és un simulador aeri que et permet volar del Prat a Nova York mentre esperes que bulli la pasta de la cuina. I si truquen en un moment de turbolències apretes la "P", que vol dir pausa, l’avió queda parat a14.000 metres l’estona que faci falta, i la gent continua dormint.

Quedaríeu parats dels que he arribat a matar en aterratges frustrats o maniobres d’enlairament en què l’avió em quedava panxa enlaire després de bolcar a la mateixa pista. Es veu que li feia aixecar massa el morro i es desequilibrava. També estic segur que hi ha gent que ha vomitat molt perquè, amb el Flight Simulator, pots jugar a temps real o fins a 16 vegades més ràpid, i això mareja molt, sobretot quan gires a 16 vegades la velocitat que tocaria.

És un joc molt divertit, la veritat. I aprens a no fer cas dels canvis de cadència del motor i que les maniobres d’aterratge comencen a 20 minuts de l’aeroport, quan has de canviar el motors i comences a baixar encara no vegis res, perquè et guien per ràdio, per GPS i per sistemes de navegació que t’orienten l’avió tot sol de cap a la pista.

I deu agradar a força gent, això de volar. Perquè només entre els treballadors d’Airbus hi havia 15.000 voluntaris per fer de conillets d’índies per al primer vol de veritat. A mi també m’hauria agradat anar-hi. El que passa que més que un Toulouse-Toulouse hauria preferit un Sant Pere-Vic, que de pas baixo i ja m’hi quedo a treballar.

S’ha mort el caçador de cocodrils

Acabo de llegir a la web d’El Periódico, dins la navegada habitual de cada matí, que s’ha mort l’Steve Irwin, aquell caçador de cocodrils tan bèstia que treballava al zoo d’Austràlia i que a TV3 ens l’han ensenyat tant o més que Mr. Bean. L’ha picat un peix ratlla mentre feia submarinisme, amb la mala sort que li ha clavat el fibló al mig del cor.

[@more@]

Temps enrere ja havia sentit dir que s’havia mort, com passa a vegades amb aquesta mena de llegendes urbanes que corren i que també van matar al seu dia en Rodríguez Picó. Però com que s’ha mort de la mateixa manera que deia la llegenda que es moriria (o potser ho vaig somiar, no ho sé), he de pensar que hi ha algú amb visions premonitòries.

Tot i que també és veritat que si et passes el dia amb cocodrils o submergint-te entre taurons, balenes i peixos ratlla, el més normal és que tinguis més opcions de sortir-ne escaldat que si els evites, que és el que jo faig. Per anar de Sant Pere a Vic sempre agafo la general, per si de cas.

Admeto que és un programa que em mirava i estic segur que el comentari de la gent que el coneix deu haver estat aquell de "almenys ha mort fent el que li agradava". Efectivament: el beneit.

ONO comunica

En el 902 929 000 gestionaremos todas las consultas sobre los servicios de ONO y cambios en los servicios que quiera realizar todos los días del año de 08:00 a 24:00 horas.

Doncs jo vaig trucar dissabte a tres quarts de set de la tarda i la noia que tenen dins del telèfon em va dir que l’horari era cada dia de 8 del matí a 9 del vespre i que, sisplau, fes el favor de trucar a les hores que toca (?!). O sigui, és mentida que t’atenguin cada dia, i és encara més mentida que hi puguis trucar les 24 hores.

O potser només tenen problemes de comunicació quan selecciones l’opció de "baixes", que és el que vull?

Total, que si llegeix això, que sàpiga que plego.

[@more@]