Quin avió més gros

Avui ha fet el primer vol ple de gent l’Airbus A380, un avió molt gros que, segons, com, és una mena d’avió construït sobre un altre. En un vol de set hores ha pogut anar de Toulouse fins a Toulouse, de manera que aparentment no hi acabo de veure els avantatges. El dia que es proposin un vol directe Girona-Sidney, la gent deurà poder embarcar amb tenda, perquè es veu que el que és espai no en falta.

[@more@]

Conyes a part, he d’admetre que els avions m’agraden i volar en avió també. Ho dic perquè dies enrere, remenant una mica pels blocs, en vaig llegir un de preocupat perquè la perspectiva d’una viatge en avió no el deixava dormir, i els comentaris que hi havia a sota no eren precisament per animar-lo.

Recomanaria la lectura de la revista del diumenge de La Vanguardia del diumenge 23 de juliol que parlava d’això: de la por a volar. En recordo dues xifres curioses: estadísticament, més que d’accident aeri hi ha més possibilitats de morir en accident de cotxe mentre vas a l’aeroport. I també estadísticament, si agafes un avió cada dia et moriràs d’accident aeri al cap de 625 anys. De manera que arribat el moment series més notícia per la segona cosa que per la primera.

L’únic joc que tinc a l’ordinador, a banda d’aquest bloc, és el Flight Simulator, que és un simulador aeri que et permet volar del Prat a Nova York mentre esperes que bulli la pasta de la cuina. I si truquen en un moment de turbolències apretes la "P", que vol dir pausa, l’avió queda parat a14.000 metres l’estona que faci falta, i la gent continua dormint.

Quedaríeu parats dels que he arribat a matar en aterratges frustrats o maniobres d’enlairament en què l’avió em quedava panxa enlaire després de bolcar a la mateixa pista. Es veu que li feia aixecar massa el morro i es desequilibrava. També estic segur que hi ha gent que ha vomitat molt perquè, amb el Flight Simulator, pots jugar a temps real o fins a 16 vegades més ràpid, i això mareja molt, sobretot quan gires a 16 vegades la velocitat que tocaria.

És un joc molt divertit, la veritat. I aprens a no fer cas dels canvis de cadència del motor i que les maniobres d’aterratge comencen a 20 minuts de l’aeroport, quan has de canviar el motors i comences a baixar encara no vegis res, perquè et guien per ràdio, per GPS i per sistemes de navegació que t’orienten l’avió tot sol de cap a la pista.

I deu agradar a força gent, això de volar. Perquè només entre els treballadors d’Airbus hi havia 15.000 voluntaris per fer de conillets d’índies per al primer vol de veritat. A mi també m’hauria agradat anar-hi. El que passa que més que un Toulouse-Toulouse hauria preferit un Sant Pere-Vic, que de pas baixo i ja m’hi quedo a treballar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: