Els tres carrils maten

Avui a la tarda han mort quatre persones en un tràgic accident a l’Eix Transversal. A dins d’un túnel. Si us fixeu en les imatges, el túnel és de tres carrils. Dos en un sentit i el tercer en l’altre. No sé com ha anat, però el cas és que han xocat de cara i el resultat ha estat dramàtic.

[@more@]

Sóc de la zona i sovint agafo l’Eix, una de les carreteres més perilloses i sinistres -ho diuen les estadístiques- de la nostra xarxa viària. El van fer petit i hi van cometre un dels errors que hauria d’estar prohibit no només pel sentit comú, sinó pel codi de circulació: els tres carrils amb dos de circulació preferent i l’altre, amb discontínua, permetent els avançaments pels que van en sentit contrari.

Al carril del mig s’hi poden trobar cotxes en plena maniobra d’avançament circulant a més de 100 km/h. Un, refiat perquè circula pel carril prefent i, l’altre, en sentit contrari, perquè la discontínua li permet la maniobra i té el mateix dret que l’altre a utilitzar el carril del mig.

He vist maniobres brusques, frenades, cops de volant -i he intuït molts insults- de gent que conduïa refiada pel carril "preferent" del mig i s’ha trobat un cotxe de cara avançant un camió perquè tenia discontínua. Si es troben, segurament es maten.

No entenc perquè la idea del carril preferent no la retiren fulminantment del codi de circulació. És un perill terrible, i sumat a la inconsciència de la gent, una trampa mortal que ens podríem eviar.

No crec que sigui la causa de l’accident d’avui (dins del túnel hi ha contínua en un dels sentits), però m’hi ha fet pensar la tragèdia d’aquesta família de Sant Hilari, que se suma a la de tantes altres.

Duatló de Bellmunt, l’1 d’octubre

El diumenge 1 d’octubre es disputarà a Sant Pere de Torelló la duatló Bellmunt, que l’any passat va estrenar-se superant totes les previsions de participació amb més de 180 inscrits. Surt de Sant Pere de bon matí i inclou la pujada a Bellmunt (1.246 m.) en BTT i un circuit corrent. Si voleu participar-hi, voleu venir-la a veure o, si més no, voleu saber de què va, en teniu informació aquí.

[@more@]

Un congrés d’infart

El títol, com podeu comprovar, està molt treballat. Però el que vull comentar són algunes conclusions: croada per la passejada diària i la idea que els nadons de mares fumadores tenen més riscos per a la salut que els de no fumadores.

Tindré la grandíssima sort -o la desgràcia, és una cosa que mai no podré valorar- de no quedar mai embarassada. I de moment tinc la sort que fumo més aviat poquíssim. Valgui com a exemple que per l’últim Carnaval de Torelló, que devia ser al febrer, vaig comprar un paquet que n’hi van 20 i em sembla que encara me’n queden 17. Clar que de tabac també se’n dóna, però els amics ja saben que no en dono perquè no en tinc i els que no em coneixien difícilment me n’haurien demanat amb la pinta que feia.

[@more@]

Sigui dit de pas que als paquets de tabac no diu enlloc la data de caducitat. Deuen tenir estudiat que els fumadors són tan compulsius que difícilment se’ls hi farà malbé.

Que fumar no fa cap bé és una cosa que no dubta ningú. Però ara que ha sortit aquest estudi que diu que les mares fumadores ja passen el problema al nen/a durant la gestació, recordo del cas d’una companya de feina fumadora a qui el metge va recomanar que no deixés de fumar (o en tot cas, només una mica), perquè per al nen encara seria pitjor l’angoixa que ella patiria per haver-se d’aguantar. I recordo una vegada, en un programa d’en Mikimoto, un altre metge recordant que vuit cigarrets al dia fins i tot van bé. Sobretot si fins al dia abans te n’havies fumat 40.

També han recomanat caminar mitja hora cada dia a pas lleuger, que ja és una manera d’estressar-nos fins i tot fora de la feina. Si ens posem tots d’acord i sortim a caminar sense mirar, sense saludar ningú i a pinyó fixe, pot haver-hi pinyes. Llavors anirem bé de cor, però potser malament d’estrès, perquè fins i tot l’exigència de l’exercici diari arriba a ser per atabalar-thi.

Hi ha una solució més fàcil que és deixar cada dia el cotxe lluny de la feina, que hi tinguis ben bé 10 minuts i, en el moment de baixar, descuidar-t’hi expressament una cosa per haver-la de tornar a buscar després. Sembla mentida que una tonteria com aquesta, multiplicada per milions de persones a tot el món, pugui rebaixar les possibilitats d’infart i abaratir els costos del sistema sanitari.

Consti que no s’hi val, però, a descuidar-se el tabac.