Nacional Geografic

Per raons que no vénen el cas vaig voler fer una consulta a la web de National Geographic. Vaig picar l’adreça de la versió que em temia espanyola i, efectivament, s’obre una web. El que passa és que anuncia la programació de Setmana Santa, el documental aquell de la bíblia de Judes i reportatges d’accidents aeris que em sonen que ja van passar fa mig any. Efectivament, la web espanyola de National Geographic va mig any enrere. Què passa? L’encarregat ha hagut de sortir a filmar?

[@more@]

Amb les webs hauria de passar com fan amb els correus gratuïts d’alguns servidors, que si durant quatre mesos no hi fas res te’ls cancel·len i desapareixen. Fa molta ràbia veure webs amb l’última versió actualitzada de l’any 2002, o pàgines desaparegudes que les trobes al Google però, en realitat, no existeixen.

Qui se n’encarrega, d’això? Li faria un e-mail per dir que de tant en tant s’esborrin les webs que despisten. Com per exemple l’espanyola de National Geographic. A la versió anglesa, almenys s’informa de la mort del caçador de cocodrils. Vull dir que com a mínim la van actualitzar abans d’ahir.

Compraries un bitllet per anar a l’espai?

Jo no. En altres temps potser sí, però avui en dia la visió de la Terra des de 150 quilòmetres de distància la tinc més que assumida, i (gairebé) qualsevol parc temàtic et recrea la mateixa sensació que pots tenir a l’espai. O sigui que relació emoció-preu la trobo molt més equilibrada en el preu d’una entrada. Pagar 150.000 euros per anar a 150 quilòmetres de la Terra és pagar-ne 1.500 per cada 1.500 metres. Si els bitllets d’avió es paguessin per la distància vertical, volar a 8.000 metres costaria 8.000 euros, i això seria caríssim.

[@more@]

O sigui que el preu que pagarà l’amo de la Bruixa d’Or per a la seva excursió a l’espai el trobo exagerat. Potser si ho provés amb l’escombra li sortiria millor. I total, el que veurà des del cel és, com a molt, la muralla xinesa, perquè dubto que malgrat el negoci que li dóna la Bruixa pugui veure les cues de la loteria.

També s’ha de dir que a l’espai, 150 quilòmetres i res és el mateix. Els que van anar a la lluna, si és que realment hi van anar, van enfilar-se 400.000 quilòmetres. Vist en proporció terrestre, això és comparar una excursió Vic-Llançà d’un diumenge al matí amb travessar 30 vegades el planeta Terra pel mig, suposant que el túnel de Bracons el fessin de 13.000 quilòmetres (que és el diàmetre de la Terra, passant pel centre).

El Google Earth t’ensenya gratis la Terra, vista fins i tot des de Plutó. I si t’acostes pots entrar al Camp del Barça un dimarts al matí i veure l’helicòpter d’en Rajoy poc abans d’estimbar-se al costat de la plaça de toros de Móstoles. (Que sí, que és veritat). És d’aquelles coses d’Internet que si fa 10 anys t’haguessin dit que valia 20 milions de peles, perquè era de la NASA, t’ho hauries cregut. I ara t’ho regalen. Per això, llavors potser sí que valia la pena fer un viatge a l’espai per aquest preu. Ara ja no.

Hi ha gent que fa viatges amb l’única obsessió de poder-ne presumir quan torna. I de pas presumeix dels calés que té o dels que vol aparentar tenir, tema al qual ja em referiré un altre dia.