Un cocodril a Sant Cugat

Es veia a venir que amb la mort del caçador de cocodrils, i a falta de ningú més que s’hi dediqui, es començarien a estendre com una plaga. Dimarts passat ja en van trobar un a l’embassament de can Borrell, a Sant Cugat del Vallès. Sort que el van agafar amb 90 centímetres, perquè si arriben esperar un parell dies ja fan dos metres. Ja podeu vigilar.

[@more@]

Rom cremat

No és res important. Simplement deixo la recepta perquè per la Diada en vam haver de fer, per les havaneres a la plaça. Com que no tinc cap paper a mà, m’ho apunto aquí per un altre dia, que segurament serà un dia que torni a haver-hi havaneres.

[@more@]

S’han d’agafar unes quantes garrafes de rom. A l’etiqueta deia 38% d’alcohol. S’aboquen en cassoles de terrissa amb pell de llimona, uns quants grans de cafè i canyella. Hi ha partidaris d’afegir-hi sucre, però dilluns no va ser el cas. Es flameja i es comença a remenar durant una bona estona -entre cinc i sis havaneres, aproximadament-, per rebaixar l’esperit. Aquest és el moment més maco: la flama blavosa que va nedant per la cassola i el foc viu que et surt de cop mentre hi vas passant el cullerot. (Millor que el mànec sigui llarg, perquè si no crema). La gent mira i fa fotos.

Quan representa que ja està fet, s’hi aboquen un parell de raigs de cafè i es bufa, com qui apaga les espelmes d’un pastís. I ja es pot servir, per anar bé en petites dosis. No fos cas que no tinguéssim la gent en condicions per a la segona part.

És bastant dolent. (O potser no el vam saber fer, no ho sé).