Rom cremat

No és res important. Simplement deixo la recepta perquè per la Diada en vam haver de fer, per les havaneres a la plaça. Com que no tinc cap paper a mà, m’ho apunto aquí per un altre dia, que segurament serà un dia que torni a haver-hi havaneres.

[@more@]

S’han d’agafar unes quantes garrafes de rom. A l’etiqueta deia 38% d’alcohol. S’aboquen en cassoles de terrissa amb pell de llimona, uns quants grans de cafè i canyella. Hi ha partidaris d’afegir-hi sucre, però dilluns no va ser el cas. Es flameja i es comença a remenar durant una bona estona -entre cinc i sis havaneres, aproximadament-, per rebaixar l’esperit. Aquest és el moment més maco: la flama blavosa que va nedant per la cassola i el foc viu que et surt de cop mentre hi vas passant el cullerot. (Millor que el mànec sigui llarg, perquè si no crema). La gent mira i fa fotos.

Quan representa que ja està fet, s’hi aboquen un parell de raigs de cafè i es bufa, com qui apaga les espelmes d’un pastís. I ja es pot servir, per anar bé en petites dosis. No fos cas que no tinguéssim la gent en condicions per a la segona part.

És bastant dolent. (O potser no el vam saber fer, no ho sé).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: