Diapos de Kènia

Gràcies a tots els que de mica en mica aneu espiant aquest bloc, que ni jo mateix sé en què s’està convertint. Avui exerciré de santperenc de pro per deixar més dades a la carpeta "Local" i ja us aviso que la setmana que ve encara més, perquè tenim la festa major a tocar i n’he de fer propaganda.

[@more@]

D’entrada, aquest cap de setmana tenim una prèvia amb la celebració del 2n aniversari de la remodelació del Casal Cultural i Recreatiu, que ve a ser el local social dels joves del poble. I comença aquest divendres amb una passada de diapositives d’un viatge a Kènia que va fer l’any passat el meu amic Roger Vaqué. Va ser el seu viatge de nuvis, però en comptes de portar fotos de la dona només hi veus que lleons, tigres, elefants i girafes.

Li agrada molt la fotografia i en té de maques, el punyetero. Temps enrere se’n va anar a Islàndia i va fer el mateix. I fa pocs dies acaba de tornar de l’Índia, de manera que l’any que ve ens tocarà veure aquest, suposo.

Jo, si hagués de passar fotos de les vacances d’aquest any només en tindria de Menorca, del Renault Modus que vam llogar, dels bars i restaurants del port de Ciutadella, d’unes quantes cales que ens vam patejar, de la cova d’en Xoroi i de la torreta que vam llogar a cala Blanca, que era molt maca.

Això d’aquest divendres a Sant Pere és a 2/4 de 10 del vespre. Si no hi sabeu, veureu que des de la Guia Michelin a Sant Pere s’hi pot arribar fins i tot venint de Moscú, o sigui que no hi ha excusa.

Una bona nit

Avui ha estat un dia important. El Madrid ha perdut 2 a 0 el primer partit de la Champions, que sempre va bé, i els Ubrique’s Band hem recuperat els assajos després del parèntesi estival amb el baixista perdut a la Xina, el bateria a Egipte i el guitarra a Formentera, on per cert havíem anat a tocar per Sant Joan i es va haver de suspendre per la pluja.

[@more@]

Hi heu estat mai a Formentera? Us ho recomano. Només que de la meva primera estada recordo que el ferri que ens tornava a Eivissa va ser l’últim que van deixar sortir abans de tancar la línia per mala mar.

Els Ubrique’s segurament tindran aviat un bloc nou a Internet amb un resum de la seva trajectòria artística i una acurada agenda de concerts previstos, que de moment continua a finals de mes amb una actuació al Lluçanès de la qual no puc dir res més per motius de seguretat. L’1 d’octubre som a Manlleu i l’11 a La Garriga, si tot va bé, amb una festa dedicada a la Hispanitat.

Són tres concerts que formen part de la gira mundial de presentació del nostre últim disc, Ondas Satisfacciones, presentat a la sala Pasternack de Vic a finals de juny amb gran èxit de crítica i públic. (És el que es diu sempre encara quen sigui mentida. Però és veritat: vam tenir un gran èxit de crítica -no ens va criticar ningú- i públic -no s’hi cabia).

L’assaig d’avui, tenint en compte que feia més de tres mesos que ni ens vèiem, ha anat com una seda. Quan saps que el Madrid està perdent sempre toques més alliberat, no sé. Ja no en farem cap més fins al dia del bolo, entre altres coses perquè hi ha feina i perquè fer el tronera a mitja setmana és una mica bèstia.

Vet aquit. En principi, fins divendres!