L’altre dia, davant l’enamorament confessat de la Gemminola d’un Peugeot, se’m va acudir pensar un moment en els meus cotxes. De meus n’he tingut tres: un Fiat Uno, un Peugeot 205 i ara un Peugeot 206. Admeto que també m’agraden els Peugeots, tot i que en tots dos hi he tingut el mateix problema.
[@more@]
És un tema elèctric, que parlant de cotxes sembla que sigui un problema sèrio, d’aquells que només tenen els cotxes de rallis i els de Fórmula 1. Alguna cosa deu passar perquè se m’espatlla l’intermitent i se’m dispara quan vol. Em va passar amb el 205 i ara em el 206.
Si em poso en la pell del que tinc a darrere quan vaig a la carretera, admeto que ha de despistar. Sobretot si li dic que trenco a l’esquerra en plena recta i en contínua, i sense cap altra sortida aparent que desviar-me camps a través.
A vegades se m’engega el de l’esquerra, a vegades el de la dreta, i a vegades tots dos. Llavors, el que he de fer és un cop suau a la maneta fins que faci un altre contacte i me’l pari. A vegades són segons, a vegades més.
Quan passa de nit, el doble intermitent es veu de molt lluny, els que em vénen a darrere es pensen que tinc averia, comencen a frenar però, clar, no m’atrapen mai, perquè jo vaig corrent tan tranquil amb el 206. Si a la llarga m’avancen, no sé si em saluden o m’insulten, però el cas és que també em dediquen un doble intermitent quan se’m posen a davant.
Consti que ja el vaig portar al garatge per mirar d’arreglar-ho, però aquell dia no tenien la peça que m’han de canviar. Ara m’hi acostumat i no crec que hi torni fins al proper canvi d’oli. Si em paren els Mossos els hauré de dir que "sí, ja ho sé, me n’acabo d’adonar i precisament ara el portava al mecànic". Mentre arribi aquest dia, m’agradarà poder saludar molta altra gent per la carretera.
Xevi Bardolet i Mayola 