Gràcies, Barcelona!

Fa un parell o tres de mesos vaig vendre el meu 205 Mito blau a un meu nebot. Ahir em va trucar desesperat des de Barcelona perquè l’havia deixat aparcat, va perdre la clau i no podia entrar-hi. Sembla una tonteria, però si perds la clau del cotxe i no en tens cap còpia quedes molt fotut, perquè no pots entrar. I si rebentes el vidre per mirar si la de recanvi la tens a dins, et poden prendre per lladre, i et detenen per burro.

[@more@]

Total, que ens va haver de mobiltizar per rescatar el cotxe d’allà. Vaig fer una recerca infructuosa per casa per si sortia la segona clau, però res. Vam quedar que trucaria a la Peugeot per veure si ens donaven una solució. La solució és que no n’hi havia cap. Era un cotxe vell (B-PK), no teníem cap codi per fer una clau nova i només ens quedava l’opció d’avisar la grua, portar-lo al mecànic, forçar la porta, rebentar tots els panys i posar-los tots nous.

Era bastant desesperant, la veritat.

El 205 Mito blau ha passat tota la nit ben aparcat a un carrer de Barcelona (no en diré el nom per motius de seguretat), totalment aliè a la mobilització familiar que ha generat les últimes 24 hores. Pintava malament i ja ens vèiem alguna grua de l’assegurança portant-lo a un garatge, rebentant els panys i clavant una bona factura al meu nebot per muntar-los-hi tots nous.

Aquest matí m’ha trucat allà a quarts d’una. I m’ha dit que s’ha trobat la clau al mig del carrer, bastant a prop d’on va deixar el cotxe aparcat. Li devia caure ahir i no l’havia vist més, tot i que m’ha dit que va mirar i remirar pel voltant del cotxe quan havia descobert que havia perdut la clau. Aquella clau, que amb prou deines s’aguantava dreta (de fet, no s’aguantava dreta), de cop i volta ha passat a tenir un valor d’unes quantes desenes d’euros, potser centenars, i tant el meu nebot (quan ens hem trucat aquest migdia) com jo ens hem emocionat una mica per telèfon.

Aquesta clau es deu haver passat més de vint hores al terra d’un carrer de Barcelona i ningú no l’ha agafat. És fantàstic. O sigui que no em queda més remei que agrair al milió i mig de veïns i veïnes de Barcelona tot el seu suport i la seva solidaritat per haver deixat la clau a terra fins que el meu nebot l’ha recuperat aquest matí.

Moltes gràcies a tothom.

A l’amic de París

Tinc un amic que fa un any i mig que viu a París. És en Corsa. Vist des d’aquí, la idea que algú visqui a París és la mar d’emocionant i fa la mar d’enveja, perquè tots tenim la imatge del Sena, la torre Eiffel, Trocadero i els sopars romàntics a Montmartre. Ens pensem que el meu amic es deu passar el dia anant d’un lloc d’aquests a l’altre, volant d’emoció a un pam de terra i que no deu parar de meravellar-se de la seva ciutat.

[@more@]

Però el cas és que ell se’n vol anar de París. N’està una mica fart. De la gent, dels problemes per buscar-s’hi la vida i la feina, i del clima. Segurament baixarà al sud de França, perquè aquí hi tindrà més fàcil resoldre el tema professional i estarà més a prop de Sant Pere, un poble que enyora una mica perquè també hi té molts amics.

Aquest any, per primera vegada, es perdrà una bona farra i no podrà venir a la festa major de Sant Pere perquè estan fent obres a la casa de París. L’han de deixar una mica arreglada per poder-se-la vendre, o llogar -no ho sé-, i tocar el dos tan aviat com puguin i la feina els ho permeti.

Alguns dels seus amics ja han tingut ocasió d’anar-lo a veure a París. Jo també vaig dir que hi aniria però encara no he pogut. M’agradaria anar-hi abans no en marxi, o sigui que a veure si la poden aguantar encara un parell de mesos. Si puc hi aniré un dia amb el riu glaçat i Notre Damme nevat, que és més romàntic.

Ara farà un mes que vaig obrir aquest bloc i no en vaig dir absolutament res absolutament a ningú. A ell tampoc. Però com que tinc ganes que una mica mica pugui participar de la festa major de Sant Pere, al costat dels primers amics que ja tinc aquí, li he fet un mail per dir-li que aquests dies hi penjaré fotos dels nostres amics de Sant Pere, que segur que també pensaran en ell.

És una molt bona notícia que aviat us tinguem una mica més a prop, nen!

Bona festa major, i vés-te mirant això!!