Ahir a dos de vuit del matí, l’encarregat d’Estrella Damm de portar l’arc inflable aquell que posen a les sortides de curses de bicis va trucar els organitzadors de la Duatló de Bellmunt. I els va dir que ja havia arribat, que no veia ningú enlloc i que on eren, que ja estava a punt per muntar.
[@more@]
A la plaça del Dr. Monmany, des d’on es feia la sortida, hi havia un ambient de por. Cues per recollir dorsals, la picab carregada de motxilletes per al canvi d’equipatge a dalt a Bellmunt, l’equip de so començant a fer proves, la gent entrant i sortint del bar del Casal dels Avis pendent de la sortida de la Fórmula-1, …
I el de la Damm no veia a ningú enlloc.
La clau va estar en una pregunta: "On ets?" I sobretot en la resposta: "A Bellmunt de Segarra".
És a dir, un poble de Lleida que deu tenir 30 habitants i a aquella hora encara dormien tots. La Duatló de Bellmunt es corria a Sant Pere de Torelló, i Bellmunt és una ermita que tenim a sobre del poble, on hi ha la Mare de Déu, un restaurant i les antenes de TV3.
El pobre noi no va tenir més remei que agafar els trastos i sortir corrent cap a Sant Pere. Un viatge des de Barcelona, que ja veus, li van suposar al final més de 250 quilòmetres. I quan va arribar a Sant Pere, evidentment, els corredors ja havien sortit. Per sort, la va tenir a punt per a l’arribada. I tothom ho va celebrar amb una birreta, naturalment.
(La foto és de la sortida de l’any passat, clar)
Xevi Bardolet i Mayola 