Els ‘choques’, o el temps que no passa

Ja sé que han passat dies, però avui tocaré un tema que vam tocar al seu moment amb un colla d’amics fent la tassa davant les atraccions que vam tenir a Sant Pere per la festa major. La cosa és que els choques, aquells cotxes envoltats de goma que normalment diferencien els nens petits dels que ja no ho són tant (i d’alguns primers xulo-piscines de 12 anys que s’asseuen a l’altra banda del volant per poder conduir torts), són exactament iguals ara que fa 30 anys.

[@more@]

Eh que sí? Amb la manera com ha arribat a evolucionar tot, amb Port Aventura, Terra Mítica (que ja no sé si existeix ni m’importa), els parcs temàtics de tota mena, les Play Station i les cònsoles que ja t’hi pots ficar a dins, resulta que els choques són iguals que al segle passat. Els mateixos cotxes, les mateixes gomes, les mateixes fitxes, les mateixes banderoles, les mateixes xispes del sostre, la mateixa rampa per enfilar-te fins a la finestra de la rulot per comprar les fitxes… A vegades sembla que fins i tot la mateixa música.

Això sí, han modernitzat els preus. I de quina manera!

Quan jo era petit tenia un amic (que encara tinc, però ja no és petit) que a casa seva tenien (i encara tenen) un negoci d’aquells d’autocars. I clar, tenien garatjos i un solar molt gros al costat del casa, just al mig del poble. I sempre que venien els choques els hi deixaven el solar per instal·lar-s’hi i l’endoll per connectar-s’hi. I a canvi d’això, al meu amic el carregaven de fitxes per poder-se passar quatre dies seguits als choques sense pagar ni cinc. Era el rei del mambo (ara també ho és, però per altres motius).

Et senties important, essent amic del meu amic, perquè et donava fitxes. I ell també se sentia important perquè, en el fons, aquells dies es trobava amb més amics que mai. I també recordo el molt que representaven en aquell moment les fitxes de choques, com si realment hi hagués poques coses més importants a la vida que tenir fitxes dels choques per la festa major. Si tenies 12 fitxes ja ho tenies tot, ja ho havies fet tot, ja et senties realitzat i ja et podies morir (després de gastar-te les fitxes, naturalment).

Els choques han estat el començament d’històries d’amor, d’una de les quals vaig anar a casament deu fer tres o quatre anys. Ara no sabria dir si continuen servint per això, però de canalleta encara en pul·lula molta i alguna, sobretot alguna, sempre acaba viatjant de franc.

És maco, mira. I això és el que vam estar comentant tot fent la cervesa a mitja tarda. Com que no nosaltres no havíem pas de conduir, vam beure tant com vam voler.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: