Ja us ho fareu

L’altre dia vam quedar amb una colla per fer el regal d’en Jan, un nen de quatre mesos que acaba de néixer fa quatre mesos, i allò que fan llista i, ben de gust, li vam regalar una cadireta per al cotxe. No ens ho va pas agrair, però se li perdona. I mentre la fèiem petar amb els pares, jo em mirava en Jan i em deia a mi mateix quanta mandra em faria tornar a tenir quatre mesos.

[@more@]

Té tota una vida per davant, el pobre. Començarà aviat a l’escola bressol, després la primària, després la secundària, després la universitat, després buscar-se feina, després buscar-se pis, després començar a viure pel seu compte i tan bonament com pugui. I això parlant aproximadament dels propers 25 anys, que segons la estadístiques hauria de ser tot just la primera quarta part de la seva llarga vida.

Acabo de sentir per la tele que, d’aquí a 100 anys, la sequera ja haurà convertit en desert una tercera part del planeta. Suposo que Sant Pere serà de l’últim, perquè entre Forat Micó i Bracons déu-n’hi-do l’aigua que anem tenint. Però fa pensar això que els nens petits tinguin un futur que se’ls pinta cada vegada més negre.

Fa un parell d’anys vam tenir a Sant Pere, en una xerrada, en Martí Anglada, que ara és cap d’internacional de TV3 i que molts el recordem com a primer corresponsal de Washington, per la seva ironia en les cròniques. I ens va dir que la humanitat es troba en un moment que, segurament per primera vegada a la història, la generació actual no estem en condicions de poder dir a les generacions futures que els deixarem un món millor del que hem trobat, sinó tot el contrari. I no pas per culpa de cap guerra: simplement, els hi estem destrossant una mica més cada dia que passa, i l’estem portant el límit del col·lapse.

I no serà cap guerra la que acabarà amb el món, sinó la crisi energètica basada en un creixement insostenible i una explotació irracional dels recursos. No ens enganyem: el veritable motiu de fons de les guerres i dels conflictes mundials no són ni les diferències culturals ni les religioses, sinó sobretot el control dels recursos, que és d’on sempre acaba depenent la vida mateixa.

Si poguéssim veure el món a través d’un mapa de pous de petroli, xarxes de gas i recursos nuclears per explotar entendríem el perquè de moltes invasions aparentment absurdes i de guerres encara més estranyes.

Per això em faria molta mandra tenir l’edat d’en Jan. Sort que ell encara no ho sap, tot això, i que sempre que veus un nen petit penses que aquesta bona fe que tenen per tot potser la podran mantenir molts anys. I que si és així tots plegats aniran (quan els arribi l’hora) una mica millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: