Mal rotllo a Blocat

Entre l’atabalament dels últims dies i els problemes tècnics de Blocat no he estat gaire al cas dels mals rotllos que hi ha hagut últimament per aquí. Ahir vaig llegir el post de la Gemminola i em va saber greu. Sóc nou en això dels blocs, no fa ni dos mesos que el tinc obert i em va fer molta gràcia rebre el seu primer comentari (com altres que hi ha hagut), més que res perquè n’hi va anar deixant després. I la veig (que no l’he vist mai ni la conec de res, altanto) una persona extrovertida, simpàtica i molt oberta. I carregada d’amics, com no pot ser d’altra manera.

[@more@]

Però diu que plega perquè tota aquesta extroversió i aquesta simpatia que transmet se li ha girat en contra davant de missatges i comentaris que ha rebut i que estan molt lluny d’anar pel mateix camí.

He de reconèixer, pel que he espiat des que em passejo pel Blocat, que hi ha blocs que semblen ben bé una càmera fixa enfocada a la vida de cada dia, explicant-la pràcticament a temps real i donant a conèixer interioritats que a mi se’m faria molt difícil d’escriure per a tothom respecte a mi. Suposo que l’anonimat (si més no en relació a aquells que no som de l’entorn immediat) també hi deu ajudar una mica.

Però passa que la condició humana és dolenta per naturalesa, i que l’interès per al morbo sempre se situa en els primers llocs dels rànquings de preferències. I llavors et trobes que acabes explicant la vida a gent que no l’hauria de saber i acaben per fer-te una imatge distorsionada, per no dir directament pervertida, a partir d’allò que escrius. I el que hauria de ser una manera de passar-ho bé continuant des del bloc les converses amb els amics o descobrint gent nova, s’acaba fent incòmode perquè no sempre pots controlar qui et llegeix, i entre aquests també pot haver-hi impresentables.

S’hauria de ser una tesi doctoral, sobre això dels blocs. Algú que els psicoanalitzés i pogués explicar que ara mateix deu haver-hi, només en català, més blocs oberts que gent disponible per llegir-los. I que segurament hi ha centenars de posts escrits en centenars de blocs parlant exactament del mateix, dient pràcticament el mateix i pensant bàsicament el mateix i que en canvi no es connecten entre ells. (I entre els quals hi sumo el meu, naturalment, que encara no acabo de saber ben bé què és).

En fi, Gemminola. Desitjo que ben aviat baixis del Top Ten, si és això el que et perjudica. I no deixis de passar-t’ho bé ni que sigui amb aquells de qui realment saps que pots fiar-te, i que difícilment podràs conèixer mai només a través d’un bloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: