Ja han caigut sis avions al Brasil?

No sé si teniu el costum de mirar el teletext de TV3. Jo sí. A vegades és el primer que faig quan arribo a casa. Miro les cotitzacions de la borsa (m’agrada fer veure que sóc accionista) i la pantalla principal dels titulars del dia.

[@more@]

El cas és que tota aquesta setmana m’he anat esparverant quan, cada dia que arribava i mirava el telext, la portada principal de notícies m’informava de la mort de 155 persones en un accident aeri al Brasil. Ho expliquen al número 124. I em preguntava cada vegada: "carai, un altre?". I a més, cada vegada el mateix problema. Un Boing 737 de la companyia Gol que xocava amb un jet privat. El jet arribava a aterrar d’emergència però el Boing s’estavellava al mig de la selva, i sense supervivents.

Des del dia de l’accident fins avui ja haurien caigut sis avions. I com que no és el cas, aprofito aquest post per dir a la gent que tenen pot a volar que tranquils. Que malgrat el teletext de TV3, d’accidents d’avió n’hi ha molt pocs i que volar és la manera més segura de viatjar.

Ja està.

S’acabaran els diaris?

Ja fa temps em van dir que els d’El Periódico estaven treballant en un diari del futur que consistirà en una mena de carpeta plegable, tipus les de tota la vida, que te’n podràs endur a tot arreu i que serà, en el fons, una gran pantalla plegable on t’aniran passan digitalment totes les pàgines del diari. És a dir que s’acabarà el paper, però no el format de diari per llegir al metro, al tren, o fent el cafè amb llet d’abans d’entrar a treballar.

[@more@]

Això m’ho van dir ja fa anys, i com que n’han anat passant i no veig que facin res començo a no creure-m’ho. I ve a tomb, aquest comentari, del fet que segons els últims estudis d’audiència, els diaris convencionals van perdent lectors, i sobretot compradors. Suposo que Internet hi deu tenir molt a veure, i la manera com estan proliferant tota mena de mitjans per tota mena de suports també.

L’altre dia vaig portar en cotxe un company de feina que es va passar el viatge de tornada mirant-se els gols de la Champions pel Vodafone. "És que encara no els he pogut veure per la tele". Diu que paga sis euros al mes i pel mateix preu també li donen un canal de culebrons.

Jo no sé si desapareixeran mai els diaris de paper i s’haurà acabat això de deixar un euro al quiosc per comprar la informació del dia. Però el que vull dir és que si ens hem de creure que tota aquesta revolució tecnològica ens acabarà invadint en els hàbits més bàsics del dia, els calés que arribarem a portar a sobre seran impressionants.

Parlo de mòbils de quarta generació, de palms convertides en ordinadors portàtils, de portàtils directament, de rellotges amb GPS i vés a saber si de diaris digitals amb pantalla tàctil que portarem a sota el braç i que ens renovaran la informació cada hora només connectant-los via wifi, encara que siguem a dins d’un túnel.

Ara m’he de canviar el mòbil i estic aclaparat per totes les ofertes que tinc al davant. Però em fa pànic que compri i pugui acabar perdent, o em caigui a terra, o em descuidi, o em robin -si saben que el tinc- un telèfon que em pot arribar a costar 300 euros (us ben asseguro que no serà el cas) i des del qual molta gent qualsevol dia podrà acabar treballant des de casa.

Tanta tecnologia no pot pas ser bona, i tanta pantalleta per tot arreu segur que ha de fer, com a mínim, mal a la vista. O sigui que, en la mesura que pugui, treballaré i cotitzaré diàriament perquè els diaris de paper durin tan temps com sigui possible. Perquè al pas que anem sembla que ho comencen a tenir magre.