Selecció nacional?

Vagi per endavant que sóc un dels signants del manifest promogut per la plataforma Sobirania i Progrés. Vull dir que amb això em sembla que deixo clar quina mena d’idea tinc del nostre el nostre fet nacional. Dit això, també em sembla que comença a ser hora de sortir de la bombolla en què sembla que periòdicament ens estan posant amb això de les seleccions, que diria que té molt poc de consistent.

[@more@]

Ja sé que a algú li farà ràbia, però a vegades també és interessant analitzar les coses amb una mica de desapassionament i deixant de mirar-nos el melic. A mi em sembla molt bé, per exemple, que des de la blogosfera hi hagi gent que es feliciti que l’altre dia hi hagués més gent al Camp Nou mirant el Catalunya-Euskadi que a Estocolm mirant el Suècia-Espanya. Però que això sigui un titular d’informatius de Catalunya Ràdio ja comença a sonar provincià.

Perquè llavors també t’escriuen a l’As que el mateix diumenge va haver-hi més gent pendent de la cursa en diferit de l’Alonso que del partit de la selecció catalana. (I nosaltres segur que ens en fotaríem a totes les tertúlies, d’aquest comentari). I això que de l’Alonso ja se sabia, llavors, que havia guanyat, o sigui que tampoc cola que tota l’audiència fos de la gent que li té ràbia per veure com fracassava; tot el contrari: va guanyar i ara té millor que mai el segon títol mundial de la Fórmula-1.

I llavors surt en Maragall i diu que estaria bé que algun dia pogués haver-hi seleccions nacionals reconegudes, com ho són l’escocesa o la d’Irlanda del Nord. Mireu-vos l’As, també. A més, que en Maragall -com tota la resta de polítics de torn- diguin això aproximadament un cop cada any no m’emociona el més mínim. Més aviat m’indigna.

Us heu mirat què en diu, l’Estatut, de les seleccions nacionals?

La construcció nacional d’aquest país no el mesura si s’omple o no el camp del Barça un cop cada any, sinó la consciència treballada en el dia a dia des de tots els àmbits. I demanar aquest compromís ja costa molt més, no només a la societat civil sinó a la mateixa classe política.

I en aquest terreny, ho sento molt però tinc la sensació que estem cada cop pitjor, per moltes bombolles que ens enceguin, i que a la llarga ens acabaran fent més mal que bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: