I si no hi hagués mítings?

Més d’una vegada m’he preguntat què passaria si no hi hagués campanya electoral. (Partint de la base que se’n fa sempre, bàsicament). Què passaria si, per exemple, aquests dies tots els partits es posessin d’acord a no fer cap míting enlloc, a no omplir de falques absurdes les televisions i ràdios públiques i que els mitjans no haguessin d’enviar 15 dies de colònies alguns redactors a seguir el candidat de torn, i si és per treure’l disfressat en una visita d’obres, millor.

[@more@]

Realment mobilitza, una campanya electoral? La gent que té ganes de votar no ho sap d’entrada, que l’1 de novembre hi ha eleccions i té onze hores per anar-hi? No és prendre la gent per estúpida, haver de fer mítings i començar a despotricar contra els adversaris pensant que és només això, el que mobilitza?

Si aquests dies et mires els espots de propaganda electoral de la tele, i tanques els ulls perquè només els puguis sentir, qualsevol espot el podries posar a qualsevol partit. Algun potser sonaria una mica provocador, d’acord, però bàsicament colaria.

Estem arribant a la situació paradoxal que les campanyes electorals, que és quan més missatge i més discurs hauria d’haver-hi, és quan menys n’hi ha. Ara tot és imatge, màrqueting, eslògans, cops d’efecte i estudis de mercat. Es venen els candidats com si fossin aspiradores, i amb la promesa que si optes per un no deixarà rastre de l’altre.

Alguna vegada estaria bé fer l’experiment. O que els de Convergència organitzessin un míting i, a l’hora de començar, qui sortís a parlar fos en Montilla, i a la inversa. A última hora, els mítings no són res més que reunions de convençuts per retroalimentar-se i anar construint bombolles d’autocomplaença.