Que n’aprenguin

La setmana passada a aquesta hora havien passat dues coses: el Barça havia guanyat 3 a 1 al Sevilla i el Madrid havia perdut 1 a 0 al camp del Getafe. Llavors havien de passar dues coses: el Madrid en crisi i amb l’entrenador que ja deien que dimitia tenia Champions el dimarts, que segur que l’acabaria d’enfonsar, i en canvi el Barça tornaria a guanyar el Chelsa a Londres. I llavors el Madrid-Barça seria un passeig, evidentment.

[@more@]

Doncs avui a aquesta hora ha passat una setmana i sembla que hagi passat una temporada sencera. El Madrid (diuen) que va de pet a la Lliga i a la Champions, i el Barça (diuen) que comença a estar carregat de dubtes, que encara no sap què és un córner i que està jugant amb una innocència i una fragilitat mental que fa por.

Jo sóc del Barça, però amb suficient distància com per mirar-me els partits desapassionadament. Com per exemple el d’ahir, que sembla mentida que es perdés com es va perdre tenint en compte que a la banqueta hi ha tres o quatre entrenadors que deuen pensar durant el partit, però suposaria que també abans.

I és en moments com aquest que t’adones quant de ridícul arriba a ser tot plegat, premsa inclosa, que d’un dia per l’altre són capaços de girar la truita respecte a les opinions que tenen de tothom amb un exercici d’amnèsia -davant del que en deien tan sols ahir- que és tan espectacular com patètic. No n’aprendrem mai, evidentment.

Per acabar-ho d’adobar, el cap de setmana també s’ha tancat amb el segon títol mundial de l’Alonso -que potser ja no serà més del Madrid, perquè al final li hauran acabat eclipsant l’èxit-, o sigui que l’espanyolitat cotitza en borsa per damunt de l’Ibex. Fins i tot a Torelló, que ja és dir, ahir van muntar una caravana de cotxes per celebrar la suma de tot plegat.

La foto que il·lustra això no té res a veure amb el tema, com es pot constatar. És de les poques coses que han anat bé del cap de setmana: el concert de Tardoral que es va fer diumenge al matí (llavors encara tot eren il·lusions) a la fageda de la Grevolosa, i que va comptar amb La Principal de la Bisbal. Hi van anar més de 600 persones. Un escenari impressionant i una acústica extraordinària.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: