Bones festes!

Deu fer cosa de tres setmanes encara podies entrar a un supermercat i trobar-te a la secció d’ofertes, allò que solen posar al mig d’un passadís entre prestatgeria i prestatgeria, tovalloles de platja, pilotes de goma i cremes solars per tancar la temporada. Deu fer cosa de quinze dies va desaparèixer tot aquest estoc i ara ja t’hi trobes neules, torrons i polvorones. A mi m’agraden aquells que en diuen de llimona.

[@more@]

No ho he sentit directament, però m’han dit que ahir ja se’n fotien per ràdio d’un carrer de no sé on que ja han encès els llums de Nadal. I això quan encara no hem acabat ni l’octubre.

En aquestes coses no sóc com aquells que les festes de Nadal els deprimeixen. A mi ja m’estan bé. Però sí que tinc una mica de nostàlgia de com les vivia quan era petit, de com les visc ara i de com veig que les viuen els petits d’ara.

D’entrada, per Vic i comarca ja no neva gairebé mai. Que per Nadal faci gairebé calor, com ja passa alguna vegada, no és sèrio. Treu credibilitat fins i tot a les nadales, aquelles que diuen "el desembre congelat" i allò que el nen Jesús "està mig mort de fred". Això ja no passaria.

Un altre tema és això dels llums dels carrers i de les nadales que hi posen per incitar a la compra, que més aviat inciten a la ràbia. Que això t’ho facin la setmana abans de Nadal és maco. Si t’ho fan dos mesos abans arribes a Nadal i ja estàs fart de tot.

Una mica és com això dels súpers que deia en començar. Quan tot just penses on faràs la castanyada, te’n vas al súper i ja et trobes xocolatins amb els tres Reis i polvorones de tota mena. I torrons, evidentment.

Diuen els fabricants que de torrons se n’haurien de menjar tot l’any. I si poguessin també dirien que se n’han de menjar a tota hora. I avui, mentre en parlàvem a la feina, surt una i diu que l’any passat va enviar torrons a uns amics d’Austràlia, que no estan gaire al cas de què va el tema, i li van agrair el detall amb una postal que deia (en australià): "i gràcies pels Caprabo, que eren molt bons!".