Firmo contra la guerra de firmes

S’està acabant la campanya i un dels missatges que més s’hauran sentit a les teles i a les ràdios públiques serà aquell de "com ja saben, les cròniques que vénen a continuació no van firmades com a protesta per la decisió aquella de la Junta Electoral que estableix blocs fixes per cada partit". Em sembla que com a protesta, que ja deu fer tres o quatre eleccions que es fa, a aquestes alçades se’ls en fot bastant tant als partits com a la pròpia audiència.

[@more@]

No sé si n’hi ha per tant, francament. Si el que volen de veritat és fer notar la seva queixa, tindrien una arma molt millor: el que haurien de fer és recollir a les cròniques el cúmul de lapsus, tonteries, errades, bestieses i absurdidats que uns i altres s’estan dient aquests dies, i donar de cada candidat la pitjor imatge possible a cada crònica. I no hauria pas de ser cap muntatge: tantes hores darrere un candidat donen per molt, suposo. Per conèixer el millor i el pitjor de cadascú, i per descobrir tot el que hi ha de fals i de postís en tot allò que es diu davant d’un micròfon.

Per altra banda, el repartiment dels blocs electorals amb un mínim d’equanimitat no em sembla cap despropòsit. Entre altres coses perquè, d’altra manera, els partits es passarien la campanya parlant només dels mitjans públics, del mal ús que en fa el govern i del control absolut que pretén exercir-ne (i més en època eleccions), que sempre hi és per molt subliminalment que es faci.

Les pressions polítiques als mitjans hi són sempre, no ens enganyem. I si l’adjudicació de determinats temps informatius es valorés només pel criteri professional del periodista, no s’hauria d’oblidar que per sobre el seu criteri se’n podria acabar imposant un altre del molt menys periodístic. Mentre la CCRTV o RTVE no siguin la BBC amb el seu consell assessor i la seva contrastada independència, més val no anar de sobrats i pensar ingènuament que els professionals podrien treballar, en època d’eleccions, amb molta més llibertat que no pas ara.

Per altra banda, a vegades també cal llançar una llança a favor dels polítics per dir que no sempre la frivolització dels continguts de les campanyes és culpa seva. Moltes vegades, el titular fàcil o l’acció-reacció davant del DVD de torn o l’exabrupte del rival donen més joc que plasmar els continuts reals d’un discurs programàtic que un candidat pot haver exposat ben sensatament en un auditori. Però són també els propis mitjans els que saben que això no ven, i són també els mitjans els que acaben convertint les campanyes electorals en un gran circ, on les contracròniques tenen més firma que les cròniques, on la caricatura s’imposa al retrat, i on al final uns i altres ho acabem fent gairebé tot, menys el que toca.

Sort que ja s’acaba.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: