Casi que veig a venir que no seré conseller

Quan ahir al matí vaig sentir dir al president Montilla que encara no tenia tancat el nou govern em vaig fer una mica d’il·lusions. Li van demanar si 24 hores abans de ser-ho encara hi havia futurs consellers que no en tenien ni idea i va dir que sí. O sigui que, estadísticament, tot podia ser.

[@more@]

Vaig estar despert fins ben bé quarts de dues de la matinada, però no em va trucar. I vaig començar a agafar ràbia pensant que a aquella hora ja hauria trucat a algú altre, com també passa quan esperes la trucada del jurat del Planeta o la del notari que et diu que t’ha tocat un pis dels que donen cada diumenge els del País.
I això que, estadísticament, és més probable que et toqui ser conseller de la Generalitat que no pas la Grossa de Nadal. No sé si n’hi ha gaire gent conscient, d’això.
Total, que no va poder ser. I també penso que molt amics molt amics d’en Montilla no ho deuen pas ser, aquests consellers d’última hora, perquè ni tan sols hi té la confiança de dir-los amb una mica de temps que s’ho comencin a rumiar. Vaja, un secret que els afecta i del qual no en tenen ni la més remota idea.
Una altra cosa que hem après aquests dies: quan algú té ganes que una cosa no se sàpiga, no se sap. Dels anteriors governs ho vam saber tot des de dies abans: del primer, del segon, dels relleus que no van poder ser i dels que van acabar essent després. I això també demostra que la immensa majoria de mitjans de comunicació no tenen departaments d’investigació, sinó bàsicament centres de dades de rebuda de filtracions interessades, que és molt diferent.
Total, que un altre dia serà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: