Psicosi Concorde

Això de la foto és un De Havilland DHC-8 Series 300. Sembla que hi entengui molt però no faig res mes que copiar-m’ho del bitllet electrònic del vol que hi vaig fer aquesta setmana. Ha estat la primera vegada, em sembla, que he anat en un avió amb hèlices. No hi he trobat res d’especialment diferent: els sucs de pinya són si fa no fa igual, i els entrepans, congelats com a la majoria dels avions. Sembla que mentre no els serveixen els estiguin guardant a fora.

[@more@]

Però hi ha un detall que sí que he pogut veure a diferència dels reactors, i és com es plegaven i es desplegaven les rodes del tren d’aterratge. En els grans avions això no es veu, perquè la carcassa de l’ala t’ho quita. En el De Havilland DHC-8 Series 300, en canvi, vaig poder seure just al costat de la roda.
Com que vam fer un aterratge de tarda enllà, que ja és una mica fosc però no el suficient com per deixar de veure-hi, vaig seguir amb atenció el moment de desplegament del tren d’aterratge, el contacte de la roda amb la pista i com s’accionaven els frens.
Suposo que deu ser inevitable, però em va sorprendre la gran quantitat de guspires que vaig veure que sortien de la roda en el moment de la frenada. I em va venir la imatge de seguida de l’últim accident del Concorde -el que va ser definitiu, bàsicament-, perquè la hipòtesi que explica la tragèdia és que la roda va rebentar-se per la presència d’algun element a la pista, l’impacte va rebentar el dipòsit de combustible i les guspires pel fregament van encendre-ho tot.
Total, que l’element guspira és essencial a l’hora d’iniciar el foc en un avió. I com que quan hi ha el tren d’aterratge desplegat deuen quedar al descobert molts circuits, cablejats, motorets i cavitats susceptibles que, per molta mala sort, hi pugui acabar entrant alguna guspira, vaig pensar immediatament que em quedava poca estona de vida.
Però no. El De Havilland DH-8 Series 300 és un petit gran avió i vam arribar a la terminal sense cap problema. Potser per això les rodes dels reactors no es poden veure des de l’avió: no hi pujaria ningú.
Al final encara em va deixar més sorprès un xinès que seia davant meu i que s’havia passat el viatge llegint un diari en xinès. No entenc com carai el poden arribar a entendre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: