Suport a les emissions en català de TVE – Sant Cugat

 

Avui aquest post no és meu. Em limito a recollir literalment la intervenció que la periodista Sílvia Coppulo va fer amb motiu de l’entrega del premi al millor programa televisiu en la festa de Santa Llúcia del 15 de desembre passat, a Girona, pel seu Amb ulls de dona. Em preocupa molt que davant d’un tema tan simptomàtic, i tan greu, com és la supressió de bona part de la programació en català des de TVE-Sant Cugat hi hagi una apatia general i un tantsemenfotisme que demostra fins a quin punt està perillant el futur de la nostra llengua mentre votem diputats que ja en volen treure quota fins i tot de TV3. Potser que comencem a obrir els ulls d’una punyetera vegada. Tot el meu suport a la Sílvia Coppulo i a tots els professionals de TVE-Sant Cugat.

 En un vitrina il·luminada de casa hi ha una figura molt semblant a aquesta. És de l’any 1986, Fa 20 anys. Llavors Òmnium cultural ens va premiar a la ràdio. Ara a la televisió. Pensant-hi avui, em venien al cap moltes imatges i moments viscuts en l’exercici d’aquesta professió. Vull donar les gràcies al Jurat primer de tot.

Els voldria dir alguna cosa més.
Primer voldria agrair a la direcció de Televisió Espanyola a Catalunya la confiança que va dipositar en nosaltres a l’hora de plantejar fer un programa que debatés les qüestions d’actualitat incloent-hi les dones i situant-les en primer pla. No s’havia fet mai abans. I no s’ha fet després.
Hem fet el primer debat paritari a la televisió de tota Espanya. El primer i fins avui, l’únic.
Debat que alhora inclou reportatges, entrevistes i tots els elements que són al nostre abast per enriquir l’entramat de les idees, la reflexió atractiva i en valors. Fins avui, programa a programa. Seixanta vegades.
Des d’un punt de vista qualitatiu hem mirat de fer una aportació important a la visibilització de les dones com a subjectes actius de la nostra societat juntament amb els homes. Sense exclusions. Sumant.
Hem mirat alhora d’entrar seriosament i amb rigor, sense complexos ni falses transcendències i sempre amb un punt d’optimisme en les qüestions i temes que interessen.
Personalment vull agrair a l’equip de la nostra productora ECOS l’esforç que ha fet setmana a setmana per salvar els obstacles propis d’un programa d’aquestes característiques i els que han vingut donats per les dificultats que des de fa un temps viu el centre de Sant Cugat, on també vull remarcar que hem trobat alguns excel·lents professionals que ens han aportat la seva saviesa, experiència i bon fer. Gràcies també.
Ha estat també excepcional la col·laboració que aquests últims mesos hem pogut tenir amb l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya. Agraïda.
La fidelitat dels nostres espectadors, ha permès que dobléssim i fins i tot tripliquéssim la quota d’audiència de la 2 a Catalunya. Gràcies, sincerament.

Estic en deute amb totes les persones convidades que generosament i sense contrapartides ens han ofert els seus coneixements i vivències per parlar i analitzar el nostre món.

Aquest premi el rebem avui enmig d’una situació paradoxal.
Venim ara de Sant Cugat de gravar no sé si l’últim o el darrer programa, que s’emetrà diumenge al matí a dos quarts de dotze.
El darrer o l’últim. Diuen que sembla, sembla que diuen que les autoritats poden haver decidit extingir la programació en català de Televisió Espanyola a Catalunya, llevat de mitja hora d’informació diària. Tots fora, ras i curt.
A aquestes autoritats els dic: agafin el comandament de televisió ara mateix, facin un passeig pels canals que hi trobaran i escoltin en quin idioma parlen i de què parlen…

No hi pot haver més catalanisme social reduint el català als mitjans de comunicació social, eix fonamental d’una democràcia. La pluralitat es pot construir amb l’acord entre les singularitats. No amb la uniformitat.
És ara l’hora de començar a dissenyar plegats el Pla Estratègic del Sistema de Comunicació Audiovisual de Catalunya, que defineixi clarament les necessitats en matèria de comunicació de Catalunya, i que concreti models i funcions de les emissores públiques.

Hi confiem. Hi confio personalment.

25 anys de pessebrisme a Sant Pere

Avui toca tirar de la vena patriòtica per fer propaganda de Sant Pere de Torelló. Aquest any hi celebrem els 25 anys de l’Agrupació Pessebrista, que té la seu al Casal Cultural i Recreatiu i que cada any elabora una vintena llarga de diorames.

[@more@]

Són artistes de tota la Vall del Ges (Torelló, Sant Vicenç i Sant Pere) i la mostra té una anomenada que fa que cada any sigui molt visitada, també de gent que ve expressament de fora.Aquest any, amb motiu del 25è aniversari, han fet un DVD en què es recullen els 424 diorames que han omplert els primers 24 anys d’exposició. L’han presentat aquest diumenge, 17 de desembre, i n’han lliurat un exemplar a cada un dels pessebristes que ha deixat rastre en aquesta llarga història.

Com a detall a destacar, la caràtula de cada DVD està personaltizada per a cada artista, ja que s’hi reprodueix un dels seus pessebres. La resta, que es posaran a la venda a un preu de 5€ al local de l’Agrupació, tenen una imatge genèrica del pessebre que Manel Font va dedicar a l’església parroquial de Sant Pere.

Els actes del 25è aniversari continuen diumenge que ve, dia 24, amb la inauguració de l’exposició d’aquest any. Per primera vegada s’hi podran visitar, a més dels 22 diorames característics de cada any, la col·lecció de 15 pessebres de Manel Font que reprodueix escenaris tan emblemàtics com el Palau de la Música, el Liceu, la catedral de Burgos o Santa Maria del Mar. És una petita meravella que es passa bona part de l’any formant part d’exposicions repartides arreu del país.

També preparen per al dia 30 de desembre un concert d’aniversari amb la coral Polifònica de Puig-reig. Serà d’entrada gratuïta, a l’església parroquial, a 2/4 de 10 del vespre. I un programa carregat d’esperit nadalenc, amb nadales catalanes i universals, i una mica de gospels i musicals americans per acabar.