Avui aquest post no és meu. Em limito a recollir literalment la intervenció que la periodista Sílvia Coppulo va fer amb motiu de l’entrega del premi al millor programa televisiu en la festa de Santa Llúcia del 15 de desembre passat, a Girona, pel seu Amb ulls de dona. Em preocupa molt que davant d’un tema tan simptomàtic, i tan greu, com és la supressió de bona part de la programació en català des de TVE-Sant Cugat hi hagi una apatia general i un tantsemenfotisme que demostra fins a quin punt està perillant el futur de la nostra llengua mentre votem diputats que ja en volen treure quota fins i tot de TV3. Potser que comencem a obrir els ulls d’una punyetera vegada. Tot el meu suport a la Sílvia Coppulo i a tots els professionals de TVE-Sant Cugat.
En un vitrina il·luminada de casa hi ha una figura molt semblant a aquesta. És de l’any 1986, Fa 20 anys. Llavors Òmnium cultural ens va premiar a la ràdio. Ara a la televisió. Pensant-hi avui, em venien al cap moltes imatges i moments viscuts en l’exercici d’aquesta professió. Vull donar les gràcies al Jurat primer de tot.
Hem fet el primer debat paritari a la televisió de tota Espanya. El primer i fins avui, l’únic.
Hem mirat alhora d’entrar seriosament i amb rigor, sense complexos ni falses transcendències i sempre amb un punt d’optimisme en les qüestions i temes que interessen.
Ha estat també excepcional la col·laboració que aquests últims mesos hem pogut tenir amb l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya. Agraïda.
La fidelitat dels nostres espectadors, ha permès que dobléssim i fins i tot tripliquéssim la quota d’audiència de la 2 a Catalunya. Gràcies, sincerament.
Estic en deute amb totes les persones convidades que generosament i sense contrapartides ens han ofert els seus coneixements i vivències per parlar i analitzar el nostre món.
Aquest premi el rebem avui enmig d’una situació paradoxal.
Venim ara de Sant Cugat de gravar no sé si l’últim o el darrer programa, que s’emetrà diumenge al matí a dos quarts de dotze.
El darrer o l’últim. Diuen que sembla, sembla que diuen que les autoritats poden haver decidit extingir la programació en català de Televisió Espanyola a Catalunya, llevat de mitja hora d’informació diària. Tots fora, ras i curt.
A aquestes autoritats els dic: agafin el comandament de televisió ara mateix, facin un passeig pels canals que hi trobaran i escoltin en quin idioma parlen i de què parlen…
No hi pot haver més catalanisme social reduint el català als mitjans de comunicació social, eix fonamental d’una democràcia. La pluralitat es pot construir amb l’acord entre les singularitats. No amb la uniformitat.
És ara l’hora de començar a dissenyar plegats el Pla Estratègic del Sistema de Comunicació Audiovisual de Catalunya, que defineixi clarament les necessitats en matèria de comunicació de Catalunya, i que concreti models i funcions de les emissores públiques.
Hi confiem. Hi confio personalment.
Xevi Bardolet i Mayola 