Salvat per la cortina

Acabo l'any admetent públicament que hauria pogut no acabar-lo. No ho he valorat així fins força temps després d'haver viscut l'episodi, però ara tinc una mena de psicosi que em farà aplicar aquella màxima de "any nou, vida nova" amb més motiu que mai. I la vida nova implicarà anar més altanto.

[@more@]

Ras i curt: l'altre dia em va caure a pes la finestra del celobert a dins de la banyera. Feia escassament vint segons que n'acaba de sortir. Normalment és escenari de la dutxa diària, però esporàdicament també hi faig algun bany de relax que pot durar ben bé un parell de dies.
Deu estar mal resolt, això. Perquè la finestra, el marc i tota la pesca és de fusta i amb el temps es deu haver anat estovant tota l'estructura amb la humitat, la condensació i tots els efectes físics que deriven de l'ús continuat d'aquell espai. Doncs quan dimecres -em sembla que era- vaig acabar la dutxa i vaig passar la cortina de la banyera, vaig sentir un terrabastall bastant més important que quan em cau a la banyera el pot del xampú, que també és un incident habitual.
Molts edificis sencers que s'han ensorrat deuen haver començat amb un soroll similar. I quan vaig passar la cortina i vaig veure la finestra sencera dins de la banyera, el primer que vaig descobrir va ser la finestra del celobert del veí del davant. A la paret del lavabo hi acabava d'aparèixer un forat impressionant. Concretament, de la mida de la finestra que no hi era.
Passat el sobresalt inicial i reinstal·lada la finestra al seu lloc -després de festes l'hauré de fer mirar, perquè ha rebut una mica-, vaig començar-me a imaginar l'escena amb jo ficat a la banyera. Si l'escena hagués estat una dutxa, suposo que l'hauria mig trempejat perquè l'hauria vist caure i l'hauria pogut evitar a temps, aguantant-la abans no cedís del tot. Si l'escena hagués estat un bany, m'hauria caigut a plom des d'un desnivell de més de metre i mig, i segons com m'hauria matat directament. Podria ser per esclafament de la caixa pulmonar o directament per un cop de canto al mig del cap.
Fins que em va passar l'altre dia, era incapaç d'imaginar-me un accident com aquell. O sigui que estigueu altanto, que la vida és curta i sap greu córrer el risc d'acabar-la d'una manera tan tonta.
Bon any a tothom!