Deu hores seguides de morts

Aquest dissabte van penjar a la forca Saddam Hussein. L'escena és medieval i estic amb els contraris a la pena de mort, però no vull parlar d'això. Suposo que el morbo va alimentar les televisions a emetre una i altra vegada les imatges prèvies i posteriors a l'execució. Diguem que cada vegada hi van dedicar un minut i tots vam tenir al cap, almenys una estona, Saddam Hussein. I segur que a més d'un se li va escapar un "pobre home", malgrat tot.

[@more@]

Molt bé. Ahir mateix, al costat del temps dedicat a parlar de l'execució de Saddam Hussein, les ràdios i televisions van dedicar no pas tan temps a parlar de 570 morts més. Concretament- ho faig aproximat- dels 500 morts en el naufragi d'un ferry a Indonèsia, i de 70 morts per cotxes bomba a Bagdad, s'entén que com a resposta a la mort de Saddam.

No critico els mitjans per això. Només ho constato, i m'esparvera la normalitat amb què ens hem acostumat, cada dia, a veure, sentir i llegir que a l'Iraq moren desenes de persones, com tantes altres han mort arreu durant tant temps. També a l'Iraq en temps de Saddam, evidentment.

Si les morts que vam saber ahir ens les haguessin passat una per una davant la televisió per tenir un record per a elles, hauríem vist pràcticament 10 hores seguides de morts per televisió, un darrere l'altre.

Però el dia 30 de desembre de 2006 serà recordat per la mort de Saddam.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: