I de qui és fill, aquest escamarlà?

Miro poc la televisió, perquè m'avorreixen els talls de publicitat i com que ja sé que una pel·lícula que em vulgui mirar difícilment l'acabaré, ja no la començo. Al cap de l'any deuen ser moltes hores que guanyo, ni que sigui escrivint tonteries com que la ara us plantejo.

[@more@]

Perquè precisament ahir vaig veure una mica la televisió i vaig veure una noia que acabava de pescar una tonyina molt grossa -era gravat, naturalment-, amb la cua blava -la tonyina-, que es veu que són molt bones. I va explicar que estaven tots molt contents i que el patró del barco els va dir "què us sembla, si ens la mengem?". I se la van menjar.
I això em va recordar una idea que m'ha anat venint tot sovint, i que fa referència al peix que mengem. Amb tota aquesta mena d'obsessió que ens ha entrat a tots per les garanties alimemtàries, les targetes sanitàries i l'etiquetament de tots els animals, dels seus pares, de les seves mares, del lloc de naixement, del que s'han pres tota la vida i de qui els ha portat fins a l'escorxador, … qui ho fa, això, amb els peixos?
Tu te'n pots anar tranquil·lament a qualsevol llotja de port marítim, veus arribar les barques de pescadors -quina escena més maca, i més ancestral..!- i els pots encarregar un quilo de gambes acabades de pescar. No hi ha cap inspector de sanitat que hi posi cap etiqueta, ni cap veterinari que prèviament hi faci l'autòpsia per certificar que la gamba en qüestió estava boníssima, també de forma, i que no s'havia empassat cap taca de gasoil.
Tot plegat em sembla extraordinàriament curiós. A les granges cada vegada els posen més pegues, i més problemes, posant la descofiança per davant de tot, mentre que el mercat del peix, aparentment, els controls sobre la qualitat sanitària del bestiar en qüestió sembla que ningú la discuteix.
No era Greenpeace, que deia que el Mediterrani és el mar més contaminat del món? I qui t'assegura que els peixos estan tots la mar de bons, també de salut, com per pescar-los sense gaires problemes?
Tot plegat ho trobo una mica hipòcrita, francament. Allà on és pràctic posar-hi pegues, s'hi posen totes. I allà on deu ser més complicat de posar-n'hi, no se n'hi posen.
O no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: