Quatre coses que m’han fet riure

Amb el temps he anat consolidant un vici bastant curiós que consisteix en què la revista El Jueves només la compro quan vaig en avió. Són un parell de números l'any, pobra gent, de manera que si de mi haguessin de viure anirien arreglats. I també la fullejo a la barberia, perquè la tenen.

[@more@]

L'altre dia, a propòsit de la mort d'un conegut trompetista de jazz americà, un conegut diari barceloní publicava la necrològica dient que havia mort a causa d'una leucèmia contra la qual va iniciar un tractament al maig passat i que, literalment, "no ha acabat de funcionar". Ho sento molt, però vaig riure tot sol. Efectivament, no va acabar de funcionar.
Els moments que no estàs predisposat a riure però ho acabes fent són particularment agraïts. Diguem que entra dins de la lògica riure davant d'un monòleg d'humor, o davant d'algú que t'explica un acudit, però quan rius d'imprevist, trobo allò que et fa riure encara té més mèrit.
Començava fent referència a El Jueves perquè dos dels moments que m'han fet riure i dels quals m'he recordat sempre més han estat acudits que he vist en aquesta revista. L'últim, la setmana passada. Fent cas al títol del post, recullo els quatre moments divertits dels que tinc ganes de deixar constància.
  1. El cas ja esmentat del trompetista. Se'm va posar molt bé, la crònica.
  2. A El Jueves de la setmana passada. Amb tot això del canvi climàtic i de l'efecte hivernacle, en Batllori dibuixava el típic empresari del petrodòlar, amb el seu frac, el seu barret de copa i el seu puro, dient més o menys: "Que el canvi climàtic ja és irreversible? Doncs millor: així ja no cal que ens preocupi".
  3. Amb un estil bastant similar, en recordo un altre de ja fa anys que diria que anava dels GAL, amb un paio que davant l'assassinat de no sé qui, deia que "ha estat una mort natural, perquè és natural que et moris si et tiren un tiro".
  4. I parlant dels GALS i dels tiros, també en recordo una d'antològica al programa d'en Mikimoto a TV3, diria que al Persones Humanes. De tant en tant anaven passant frases per sota la pantalla i un dia en va passar una que deia: "GAL + ETA = GALETA". La vaig trobar boníssima. I encara l'hi trobo ara.

Doncs això: quatre moments que m'han fet riure i que, vés a saber per què, encara recordo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: