1.125 anys d’història conjunta

Faig un parèntesi només d'entrada per dir que m'acabo de mirar les prediccions meteorològiques de la setmana i, pel que fa a temperatures, per aquí a Osona diu que arribarem fins als 5 o 6 sota zero de mínimes. Amb l'expectació que genera tot això del canvi de temps semblaria que hauríem d'arribar als 9 o 10, però no veig que hagi de ser el cas. A vegades perdem una mica la perspectiva de les coses, i posem el llistó cada vegada al lloc que interessa per tornar-nos a impressionar.

[@more@]

El cap de setmana ha estat una mica diferent, perquè aquesta vegada ha tocat fer pàtria local dissabte i diumenge per celebrar els 1.125 anys del Castell de Torelló (que de fet va ser el 2006, l'any de l'aniversari). Dissabte al matí amb la presentació d'un llibre sobre el parlar de la Vall del Ges, i aquest diumenge amb una xerrada sobre la història del castell i una cercavila de gegants i grallers per Sant Vicenç, que ha estat força animada i que s'ha creuat, a més, amb els corredors de la duatló. Era maca, l'escena: els gegants en cercavila deixant pas en una cruïlla a un pobre corredor que estava acabant els torrons després de tant córrer.

Del llibre sobre el parlar de la Vall del Ges em quedo amb algunes dades que em van semblar interessants, i que segurament ja sabia però havia oblidat: el català està dividit en dos grans blocs i sis dialectes. El nostre és el català central, el més nou i més parlat de tots, i potser per això el que també presenta una sèrie de matisos que donen trets característics en àrees tan petites com la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Aquest és l'estudi que ha fet el filòleg Jordi Dorca, un treball subvencionat per l'Ajuntament de Torelló i que deixa sobre el paper un treball científic sobre especifictats fonètiques i de lèxic de la nostra zona.

Com diu la també filòloga Carme Vilà en el seu pròleg, a diferència dels arqueòlegs, que sempre són a temps de trobar restes de milers d'anys que han aguantat immunes el pas dels anys, els dialectòlegs han de treballar sempre sobre el present si no volen perdre l'essencial d'allò que estudien. I també, afegeixo jo, deuen trobar-se amb dilemes permanents sobre què és dialecte i què és perversió de la llengua, que és castellanisme i què és autòcton, i què cal recollir com a genuí i què com a importat d'un altre territori.

De fet, si una llengua és viva és normal que se sobrepossin expressions i paraules d'aquí i d'allà. I la conclusió final de Dorca: el problema més important que tenim avui no és que es puguin perdre algunes expressions superades o en desús. El que està en perill ara mateix és la pervivència de la mateixa llengua.

Per la part que em toca, faré el que pugui per mantenir-la.

I per acabar de la mateixa manera que he començat, només dir que segons la historiadora Irene Llop (no perquè hi fos, sinó perquè suposo que ho ha estudiat), el castell de Torelló se'n va anar enlaire el segle XVII per culpa d'un huracà. Vull dir que en aquell temps a vegades també hi havia canvis climàtics, i una mica bruscos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: