Discurs d’investidura d’ICV-EPM al Consell Comarcal

Senyor president, benvolguts consellers i conselleres:

Abans que res, des del grup d’ICV-EPM la nostra felicitació -d’acord que poc apassionada- al nou president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, amb el benentès que el nostre vot ha estat en blanc. I és per això que ens deu tocar justificar el perquè d’aquesta nostra posició en aquesta investidura. Un vot en blanc que no pretén considerar il·legítim cap pacte, però sí visualitzar la nostra profunda decepció per la manera com s’ha gestat, concretat i presentat l’acord de govern del PSC amb Convergència i Unió. (Amb l’apèndix final dels independents, que no varia l’essencial del pacte).

[@more@]

Aquest acord s’ha justificat amb dos discursos molt diferents portes enfora i portes endins. S’ha presentat a l’opinió pública com l’aposta per un govern sòlid, estable, d’una majoria àmplia i d’un consens que suma 20 dels 33 consellers comarcals. Vist només així, un pacte per exemple entre CiU i ERC hauria estat això i més: un conseller més. S’ha justificat, també, perquè se’ns ha dit que la conjuntura política de la comarca després del 27 de maig ha abocat a aquest escenari com a millor opció possible.

El que passa és que si aquest Consell Comarcal és el que reflecteix, precisament, la representació i la conjuntura política global del que és avui la comarca, resulta que PSC, ERC i ICV-EPM junts tenim un conseller més que fa quatre anys -el nostre, modèstia a part-, i CiU dos menys. O sigui que, vist només com a conjuntura, la justificació del pacte de CiU i PSC, si és que en té alguna, s’ha de fer amb tres consellers menys de motius dels que hauria tingut fa quatre anys, quan el qui ara presidirà aquest Consell Comarcal deia de qui ara serà el seu soci que se l’havia d’apartar del govern perquè “els successius governs de CiU han anat obviant els nombrosos reptes, necessitats i problemes que té plantejats Osona, més preocupats pels càrrecs i les quotes de poder”. (I acabo de citar l’acta del ple d’investidura de 2003). Esperem, pel bé d’aquest govern, que la percepció hagi canviat, però seria curiós poder saber com es fa per canviar una percepció com aquesta en només tres setmanes.

Estem convençuts que si ara Convergència hagués pactat el govern amb un altre soci -i consti que ho ha buscat amb tothom-, el Sr. Miquel Arisa hauria repetit avui exactament el mateix: de Convergència, i del seu soci. Ara bé, com que és el PSC el qui pacta, la raó és la conjuntura.

La conjuntura comarcal no explica el pacte en absolut. La conjuntura local, i uns favors -per un cantó- i uns deutes –per l’altre- pendents de saldar molt concrets, per part del PSC, l’explica absolutament tot. S’ha dit Roda, Manlleu, Torelló, … Hi afegim Vic, també? I això és el que fa pena d’aquest pacte.

CiU ha jugat el seu paper de manera impecable: ha tirat l’ham i ha deixat la canya clavada a la sorra esperant un peix. Alguna sardineta que passavàvem per allà hem passat de llarg, però n’ha acabat agafant un de gros, diríem que per sorpresa fins i tot seva. Però també ha jugat brut. Situar en el discurs l’amenaça i el xantatge de Vic de deixar el Consell si no es governa diu molt, i molt poc alhora, del seu veritable compromís per la comarca i del respecte cap als seus municipis i a la seva pluralitat també política, començant per més de 20 alcaldes de Convergència que no són el de Vic. És això, una capital de vegueria? És així que Vic busca complicitats?

Anem portes endins. Sap molt greu que el dia 3 de juliol passat, quan el PSC ens convoca i se’ns confirma el pacte amb CiU, se’ns digui com a disculpa i com a coartada, gairebé, que no hi hagut cap negociació amb Convergència i que l’acord s’ha precipitat en només dos dies i només per les pressions de les bases. De veritat que preferim pensar que hi ha hagut negociació, que s’ha treballat programa, que s’han discutit punts i s’han presentat i constratat idees, propostes, metodologies, prioritats, organigrames …

Però és clar: donar per entès que hi ha hagut tot aquest procés és donar per entès que a nosaltres, el Sr. Miquel Arisa ens ha mentit i ens ha pres per ingenus -diguem-ho suaument així- durant tres setmanes seguides. I com que no ho som, avui li hem de deixar molt clar. O això, o és que el seu partit li ha passat per sobre i ho negociat tot a la seva esquena. Llavors la pregunta òbvia que ens hem de fer és amb quina autoritat el senyor Arisa és avui president comarcal. I no critiquem la negociació. Critiquem que, mentre es negociava en secret, se’ns digués que no n’hi havia cap altra que la nostra. I això se’ns va dir encara, per última vegada, el 3 de juliol, una hora abans que en la presentació del pacte en roda de premsa, ja es reconegués que feia dies que s’hi treballava. Sort que es va fer així. No dir això públicament era admetre que el pacte en qüestió és una farsa i un menyspreu no només a nosaltres, sinó directament a la institució.

Perquè si fem veure que ens creiem l’excusa que ens dóna el PSC i ens creiem que, en efecte, no s’ha negociat res amb Convergència, el senyor Miquel Arisa es podria citar a si mateix per reconèixer al cap de quatre anys que, en aquest acord del qual ell ja forma part, no s’ha buscat res més que “un repartiment de càrrecs i quotes de poder”.

I no és aquest cap comentari ressentit de qui s’ha quedat sense poder i sense quota en aquest govern. La prova és que l’hauríem pogut tenir i la vam descartar per coherència, per compromís i per seriositat. I essent com érem, i com som, els petits de qualsevol acord de govern comarcal, no vam tenir tampoc cap pressa a plantejar-nos internament què havíem de fer, quines propostes havíem de presentar i què demanàvem al govern del Consell Comarcal perquè nosaltres en poguéssim continuar essent membres.

I és el que nosaltres proposàvem treballar des del govern en els àmbits que ens tocaven més de prop el que ara vetllarem, d’una manera molt especial, des de l’oposició. La proposta està per escrit, i si no s’ha estripat, l’han de tenir al PSC.

– Polítiques ambientals:
o Accions més decidides per resoldre la problemàtica dels purins
o Millorar la recollida selectiva de residus: tant en la gestió com en la sensibilització
o Introduir la gestió del medi natural (en especial, els PEIN).
– Polítiques socials:
o Reestructurar els diferents equips que treballen en diferents àmbits en l’atenció a les persones (infància i adolescència, gent gran, discapacitats, atenció domiciliària, àrees bàsiques d’asssitència social, …) per enfortir el Consorci d’Osona de Serveis Socials, amb el doble objectiu de millorar tant el servei que presta com les condicions laborals del personal que en forma part, i que s’hauria d’acabar incorporant com a personal del propi Consell. Un treball iniciat, però per acabar, i que és fonamentalíssim per al Consell Comarcal com a prestador de serveis.

– Altres punts recollits en la proposta:
o Crear una àrea de comunicació dins l’estructura del Consell Comarcal.
o Es vetllarà pel desplegament del canal públic de la TDT.
o Es buscarà el treball conjunt amb l’oposició, en especial per temes d’interès general, com ara, la planificació territorial, la immigració, el medi ambient, o la mobilitat.
o Reforçar el Consell d’Alcaldes com a òrgan de debat i discurs de temes de comarca.

Res més. No voldríem que la intervenció d’avui donés a entendre que el nostre objectiu sigui el de portar mal rotllo ni al Consell Comarcal ni en el plens, perquè no serà així. Al contrari: ni el Consell ni els serveis que presta es mereixen que els qui el representem l’acabem convertint en un fòrum partidista i de politiqueria barata per anar-hi a passar comptes amb algú. A més, menysprear ara el Consell seria menysprear la seva història més recent, la feina que s’hi ha fet des d’un govern progressista i compromès amb els reptes socials -que ni PSC ni CiU han qüestionat una sola vegada per donar sentit al seu pacte- i el treball que s’hi ha aportat també des del nostre grup. Sempre hi trobareu la voluntat de treballar per la comarca a partir del que és pluralment i de com està representada en aquest consell, i tindreu el suport i la col·laboració, des del lloc que sigui, en tot allò que puguem compartir.

Però precisament per això, i per deixar les coses clares d’entrada, avui ens tocava expressar públicament i clarament la nostra queixa pel procés que ha portat a un pacte que, entenem, no es podia plantejar pitjor i que ha estat una absoluta desconsideració personal i política cap al nostre grup que no només no millora en res la imatge que la gent té de la política, sinó que l’enfonsa encara una mica més. O sigui que sisplau, tots plegats, fem-nos-ho mirar.

Gràcies.
Vic, 20 de juliol de 2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: