Per començar, un exercici de cinisme

Sembla que el Consell Comarcal d’Osona crearà finalment una àrea de comunicació amb l’objectiu de reflectir la seva activitat i donar-la a conèixer, a la vista sobretot del desconeixement important que, vint anys després de la seva creació, la gent continua tenint dels consells comarcals en general i de la seva tasca. Per tant, també a Osona.

[@more@]

Qui finalment en sigui el responsable s’haurà estalviat el mal tràngol de resumir com ha encetat el seu mandat el govern comarcal 2007-2011. Perquè el ple d’investidura de Miquel Arisa (PSC) com a president, amb els vots de CiU i Independents, va ser per sobre de tot un exercici de cinisme difícilment disculpable, en el qual els dos grups majoritaris van optar per abocar-se a sobre tonelades d’amnèsia davant de tot el que ha passat -i del que es van sentir en el mateix ple– per no haver de donar cap mena d’explicació al seu pacte. Deu ser, senzillament, que no en té.

Ni Josep Colomer (PSC), ni Josep Palmarola (CiU) ni el ja investit president Miquel Arisa van destinar ni un segon dels seus respectius discursos, que junts deurien superar la mitja hora, a justificar no ja només el pacte sociovergent -hauria estat tan fàcil com recordar el que ja s’havia dit en els mitjans-, sinó al despropòsit absolut que aquest ha tingut en les formes. Unes formes que, amb tota la raó del món, han portat els grups d’ERC i ICV-EPM a dir que en Miquel Arisa ens ha mentit -cosa que no han negat ni ell ni cap dels protagonistes del pacte, i en això tenen raó- i que ha actuat absolutament al revés dels principis que ell mateix va dir defensar en el discurs de presa de possessió. O sigui que, en el seu cas, doblement cínic.

No hi sé veure, en aquesta actitud, què hi ha de prepotència o què hi ha, en el fons, de remordiment. Potser fins i tot de vergonya, amb l’única obsessió de passar pàgina el més aviat posible, fer veure que no ha estat res i conjurar-se perquè tot quedi oblidat ara que vénen vacances. En definitiva, reduir un cop més la política a les aparences, a les consignes postisses i a les cortines de fum per defugir els debats que toquen. En un ple on es produeix un canvi de govern, no és el més normal explicar aquest canvi de govern? Fins i tot van conjurar-se per no citar una sola vegada les nostres sigles. Deu ser que els enrampen.

I només faltava, com a colofó a tot això, la cita de Maquiavel del portaveu de CiU que venia a dir que, senyors, això no és ètica sinó política, i que cada cosa al seu lloc.

En definitiva, si el pacte en si i la manera com s’ha negociat ja era una contribució més al descrèdit de la política, la manera com ara uns i altres s’estan encobrint per no haver-ne de respondre davant de ningú continua avançant a fons en la mateixa línia. Per començar, déu-n’hi-do.

Bones vacances. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: