Talls de llum i greuges comparatius

 

Cada vegada que un caos per la raó que sigui afecta milers de persones em pregunto el mateix: Per què quan, essent l'origen del problema exactament el mateix, afecta només a centenars o desenes de persones, aquests no tenen dret a ser indemnitzats? La gravetat d'un problema com aquest només la dóna la dimensió que hi donen els mitjans de comunicació? El fet que hi acabi sortint un ministre? O l'alcalde de Barcelona?

[@more@]

Els que som de fora de Barcelona ja fa molts anys que tenim assumit que els problemes que no passen a Barcelona, la gran majoria de vegades no passen. Un exemple paradigmàtic és de rodalies de Renfe. Mentre la deficiència del servei no ha afectat l'estació de Sants i ha col·lapsat milers de persones, els problemes quedaven en l'anècdota i en la rutina i en la misèria diàries que han patit els usuaris: retards, descarrilaments, anul·lacions, … Però és evident que el ressò que dóna al desastre que això passi a Barcelona obliga tothom a implicar-s'hi. Aquí hi ha la hipocresia de tot plegat.

Més enllà de la qüestió estrictament mediàtica, m'agradaria saber si jurídicament té alguna base aquest greuge. En últim terme, els centenars de milers d'usuaris perjudicats pel tall de llum a Barcelona són, en el fons, centenars de milers de casos tan individuals com el que es pot trobar un veí de qualsevol poble que, per culpa de la caiguda d'una línia, pot estar-se tranquil·lament tres dies sense llum.  O no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: