M'han informat fonts de tota solvència, entre altres coses perquè van ser tan protagonistes com ell de la història, que en Josep Lluís Carod Rovira va començar les vacances passant-ho una mica malament a l'avió.
[@more@]
La primera setmana d'agost, com tanta altra gent, va agafar un vol de Barcelona a Creta per anar-hi de vacances, suposo. Però va ser sortir del Prat i començar a notar que anava una mica a batzegades, com quan t'entra oli al carburador del cotxe i per molt gas que hi donis no acaba de tirar.
Tot d'una, i quan malgrat tot ja estaven sobrevolant Itàlia, el comandant agafa el micro i diu que sentint-ho molt, es veu obligat a recular perquè "tenim un problema seriós a l'avió, o sigui que ens arribarem fins a Palma de Mallorca", on es veu que Spanair, que era la companyia en qüestió, té una base d'operacions i podrien mirar què passa. La gent s'esvera una mica i el comandant torna a agafar el micro per dir que "tranquils, que el problema és seriós, però no és greu", i llavors tothom es calma. Faltava el matís.
En Carod Rovira, que és vicepresident de la Generalitat i anava bastant còmodament instal·lat a l'avió, s'aixeca de la butaca i se'n va a la cabina per parlar amb el comandant. Potser és que no havia entès què deien i anava a demanar que ho repetissin en català. En altres circumstàncies, i vist de lluny, l'haurien pogut prendre per un segrestador aeri, i més quan t'adones que l'avió comença a girar i fa un canvi de ruta. Però la gent més aviat es tranquil·litza: segur que si en Carod Rovira va a l'avió no passarà res, perquè d'avions amb gent important només en cauen de tant en tant a l'Àfrica. (Ho diuen les estadístiques).
Total, que van acabar aterrant a Palma (que és més lluny que Creta des del lloc on van començar a girar), i les males llengües van començar a fer córrer que ja ho tenien previst d'entrada, però que suspendre el vol directament al Prat hauria estat notícia a la tele i això no convenia. Deu sortir més a compte espantar una mica el passatge quan estàs al mig del mar. Així, encara que els fotis enlaire el primer dia de vacances (com va ser el cas) fins i tot t'aplaudeixen quan fas aterrar l'avió a un lloc que no toca.
Van acabar sortint al cap de cinc hores. I amb un altre avió, per si de cas. Amb en Carod Rovira no s'hi juga.
Xevi Bardolet i Mayola 