L’accidentat vol a Creta de Carod Rovira

M'han informat fonts de tota solvència, entre altres coses perquè van ser tan protagonistes com ell de la història, que en Josep Lluís Carod Rovira va començar les vacances passant-ho una mica malament a l'avió.

[@more@]

La primera setmana d'agost, com tanta altra gent, va agafar un vol de Barcelona a Creta per anar-hi de vacances, suposo. Però va ser sortir del Prat i començar a notar que anava una mica a batzegades, com quan t'entra oli al carburador del cotxe i per molt gas que hi donis no acaba de tirar.

Tot d'una, i quan malgrat tot ja estaven sobrevolant Itàlia, el comandant agafa el micro i diu que sentint-ho molt, es veu obligat a recular perquè "tenim un problema seriós a l'avió, o sigui que ens arribarem fins a Palma de Mallorca", on es veu que Spanair, que era la companyia en qüestió, té una base d'operacions i podrien mirar què passa. La gent s'esvera una mica i el comandant torna a agafar el micro per dir que "tranquils, que el problema és seriós, però no és greu", i llavors tothom es calma. Faltava el matís.

En Carod Rovira, que és vicepresident de la Generalitat i anava bastant còmodament instal·lat a l'avió, s'aixeca de la butaca i se'n va a la cabina per parlar amb el comandant. Potser és que no havia entès què deien i anava a demanar que ho repetissin en català. En altres circumstàncies, i vist de lluny, l'haurien pogut prendre per un segrestador aeri, i més quan t'adones que l'avió comença a girar i fa un canvi de ruta. Però la gent més aviat es tranquil·litza: segur que si en Carod Rovira va a l'avió no passarà res, perquè d'avions amb gent important només en cauen de tant en tant a l'Àfrica. (Ho diuen les estadístiques).

Total, que van acabar aterrant a Palma (que és més lluny que Creta des del lloc on van començar a girar), i les males llengües van començar a fer córrer que ja ho tenien previst d'entrada, però que suspendre el vol directament al Prat hauria estat notícia a la tele i això no convenia. Deu sortir més a compte espantar una mica el passatge quan estàs al mig del mar. Així, encara que els fotis enlaire el primer dia de vacances (com va ser el cas) fins i tot t'aplaudeixen quan fas aterrar l'avió a un lloc que no toca.

Van acabar sortint al cap de cinc hores. I amb un altre avió, per si de cas. Amb en Carod Rovira no s'hi juga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: