Una xerrada per la Diada

Ja vaig deixar escrit en un post anterior que la idea de commemorar la Diada Nacional el 12 de setembre amb una conferència sobre al Japó no em semblava la manera més lluïda de fer-ho, sobretot si qui organitzava l'acte era el Consell Comarcal d'Osona, amb caràcter institucional, i l'escenari era la seva sala de plens. Se'm podrà dir que encara gràcies, perquè els últims tres anys el Consell no muntava ni un sol acte amb l'excusa que era un dia per estar més a prop dels pobles de cadascú. Potser sí, però a mi em toca valorar les coses que visc, i aquesta n'és una.

[@more@]

Àngel Ferrer, vigatà que hi ha estat molts anys professor d'universitat, va parlar del Japó. De les seves creences, de la convivència religiosa entre el budisme, que no té déus, i el xintoisme, que en té uns vuit milions, dels quals fins al segle XV "n'havien pogut comptar uns 10.000". A mi, que sempre se m'acudeixen preguntes estúpides, de seguida em va venir al cap com seria una pregunta d'un examen de religió: "Em podries enumerar tres o quatre mil noms de déus xintoistes, d'entre els més importants?". No per res. Més que tot per no repetir-ne cap.

El títol de la xerrada incorporava la idea de la interculturalitat, però de fet el conferenciant es va centrar especialment en aclarir alguns equívocs sobre l'imaginari japonès que tenim en relació a les gheises o els samurais. També va posar de costat l'admiració per la seva cultura mil·lenària i l'enorme capacitat de treball al costat del seu caràcter evasiu a l'hora de passar comptes amb la seva pròpia història més moderna -digui's el seu paper en les guerres mundials abans d'Hiroshima- o la falta de respecte amb el medi ambient, que els porta a esgotar les reserrves de tonyina del Mediterrani per alimentar la seva cuina més selecta (i cada cop més popular).

Va recordar, això sí, la figura de l'il·lustre jesuïta vigatà Antoni de Montserrat, que va ser el primer occidental en trepitjar el Tibet i a fer un mapa sobre l'Himàlaia. Va dir que es mereixia algun monument. Hi estic d'acord. I si n'hi posem un altre el Tibet, també m'hi arribaré. L'altre dia, de fet, el Dalai Lama, ja va dir que hi anéssim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: