Creixement induït? Creixement inevitable?

 

Té mèrit que una presentació del Pla Territorial de les Comarques Centrals convocada un dimecres a les 10 del vespre, i que a més plovia -tot i que ho fèiem a dintre- hagi reunit una cinquantena de persones a la sala de plens del Consell Comarcal d'Osona. Era la que es feia davant, sobretot, de representants de les entitats ambientalistes de la comarca. El pla en qüestió està vivint la segona informació pública, que acaba a finals de novembre, després que un primer avantprojecte ja va ser valorat i esmenat des del territori.

[@more@]

Per resumir-ho tot en unes poques idees, el debat que va acabar aflorant és si el pla treballa en hipòtesis o en projectes. És a dir, si les perspectives de creixement que dibuixa obeeixen a les dinàmiques incontrolables de l'economia i els moviments demogràfics o, per contra, aquest creixement s'indueix des del mateix pla precisament per facilitar-ho.

Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, va haver de repetir una i altra vegada que el pla no imposa cap creixement, però sí que té l'obligació de donar resposta a les necessitats d'aquest creixement si és que s'acaba produint. I ho ha de fer des de la regulació dels espais oberts, els creixements urbans i el disseny d'un sistema d'infrastructures que doni resposta als reptes de la mobilitat futura. I això ho ha de fer sota la idea bàsica del "creixement endreçat", que va posar com a contrast del que es va viure des de finals dels seixanta fins als vuitanta davant la primera gran onada migratòria, que va generar realitats urbanes -i socials- perverses que avui encara es paguen, també a la nostra comarca.

D'entre els assistents, va sortir el tema de la variant de Sant Martí de Centelles -que no es tornarà a plantejar fins al 2016, i llavors ja es veurà com-, la preservació de Sentfores o la previsió del tren transversal i del pas de l'Eix pel sud de Vic, amb les implicacions que això representa en ocupació de sòl agrícola.

La idea de la Generalitat és que a través del pla s'ha de fer una major acotació dels espais protegits, fins i tot enllaçant-los entre ells, i dissenyar uns creixements replegats i no pas expansius i dispersos sobre el territori, fins al punt d'anul·lar aquelles urbanitzacions encara en fase embrionària que són una perversió del model, tant per la seva ubicació com per l'accessibilitat.

És difícil que no es pugui estar d'acord en els objectius que planteja el Pla. Diria que el que es posa en dubte no són tant aquests objectius com la credibilitat que pugui tenir davant dels interessos que mou des de fa molt temps, de manera molt especial, el sector immobiliari i la seva pressió sobre el territori. I més en una comarca com Osona, cada cop més integrada en l'àrea d'influència metropolitana.

És evident que tota aquesta pressió comportarà l'exigència de noves infrastructures en l'àmbit de l'habitatge, els serveis i les comunicacions (també en la millora del transport públic, espero). El que ja no és tant clar és si negar d'entrada aquestes infrastructures (com algú desitjaria) evitaria les pressions o ens acabaria conduint cap al mateix error de fa trenta anys.

Valgui com a anècdota que la primera cosa que va advertir Oriol Nel·lo davant la primera imatge de la presentació, amb una Catalunya repartida en set taques diferents, era que el Pla Territorial de les Comarques Centrals no obeïa a cap futura divisió administrativa del territori. Altrament diguem-ne vegueries. Més que res perquè és del primer que només tres hores abans, en la primera reunió del Consell d'Alcaldes, ja s'havia queixat l'alcalde de Vic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: