La casa gran de l’oportunisme

Tinc un germà que és convergent decidit i que ahir va entrar a la conferència de l'Artur Mas amb invitació. No crec que es consideri un intel·lectual, però més o menys va ser convidat en qualitat d'això. Fa temps que s'ha fet del partit i defensa que s'és a temps de fer creïble el pas endavant que, se suposava, ahir feia el líder de CiU amb la seva refundació del catalanisme, que bàsicament va acabar essent la refundació de les seves pròpies raons per tornar a encapçalar la candidatura de CiU a la presidència de la Generalitat.

[@more@]

Ara toca parlar del dret a decidir. Ha fet fortuna, doncs, aquella plataforma que amb motiu de la controvèrsia de l'Estatut va sortir al carrer per reclamar-lo i no estar sotmesos als interessos o a les necessitats de Madrid i, molt especialment, dels seus partits. Fins i tot, aquest eufemisme ha passat per davant d'un altre concepte que sembla gastat abans de començar a ser útil, que és el de l'autodeterminació.

Sóc de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM), que des de fa mesos estem en un procés intern -i compartit- per acabar constituint una assemblea d'alcaldes i regidors pel dret a decidir. Fins i tot n'ha sortit un manifest de consens, que suposo que es farà públic aviat, on parlem del dret a decidir però no pas del dret a l'autodeterminació, que per mi ve a ser exactament el mateix però que, per altres, es veu que dóna una mica de marge per a l'eufemisme i d'aquesta manera els és més fàcil entrar a "la casa gran dels eufemismes", que no és ben bé la del catalanisme. Ahir, pel que he sentit, també hi va entrar l'Artur Mas. I fins i tot en Duran Lleida, que ara diu que està completament d'acord -i des de fa molt temps- amb el dret a decidir, ni que sigui per una raó: perquè tan dret dóna a dir que sí com que no.

Quan a la recerca de consensos el llenguatge s'acaba carregant de matisos per no ferir susceptibilitats, amb paraules calculadament ambigües i amb el fre de mà agafat davant del primer pendent -com per exemple l'entrevista de la cadena SER a l'Artur Mas aquest matí-, l'única casa comuna que acaben compartint la majoria de partits no és altra que la de l'oportunisme. I d'això n'estan pecant tots des de fa molt temps. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: