Nous propòsits per al 2008

L'altre dia estava fent neteja de coses velles que vés a saber com havien anat a parar allà on eren, i em va sortir un regal que em van fer pel Nadal de 1994. Ho dedueixo perquè és un calendari tipus bloc de 1995 amb les màximes de la llei de Murphy. Me'l vaig guardar perquè sabia que algun dia en podria fer ús. I ara se m'ha acudit que podria ser el que em motivés, a partir de l'1 de gener de 2008, a escriure cada dia a aquest bloc, ni que sigui una tonteria, inspirant-me en la frase del dia del calendari de Murphy. Al cap de 365 dies, si ho aguanto, pot acabar essent un exercici bastant interessant. O sigui que anuncio que a partir del dia 1 de gener intentaré deixar constància de la meva existència a bloc.cat. Sé que no depèn només de mi, sinó també una mica de bloc.cat. I amb això ja avanço una mica el sentit de la primera fase que hi comentaré.

Menstretant, que tingueu una bona entrada d'any

[@more@]

Intercanvi de carrosses

Les reunions intermunicipals de regidors tenen que no saps si allò que s'hi explica és confidencial, o si més no d'ordre intern, i que en principi la gent no n'hauria de fer res. Però com que ningú no m'ha dit el contrari, em fa gràcia comentar-vos la que vam fer aquest diilluns una quinzena de regidors de Cultura de municipis de menys de 5.000 habitants de la comarca. Sigui dit d'entrada que no érem ni la meitat dels que hauria tocat, però ja sabem com van aquestes coses.

[@more@]

Ens convocava el Consell Comarcal amb l'objectiu de posar sobre la taula com es veu la cultura des dels pobles petits i, d'una manera molt especial, els tècnics i regidors que s'hi dediquen. Dies enrere, un tècnic del Consell va entrevistar-se personalment amb set tècnics de cultura d'Osona i ara ens presentava els resultats de les entrevistes en forma de diagnosi i de material per al debat.

D'entrada s'ha d'agrair la immediatesa de la feina feta i el compromís de no deixar-la en una simple diagonosi, una paraula que a mi ja comença a fer anys -tants com fa que sóc regidor- que em provoca al·lèrgia. A grans trets, i a l'espera d'un pla d'accions que potser podrem concretar al gener, va quedar clar que seria interessant millorar la comunicació entre els municipis sobre la programació cultural, digui's agenda i oferta cultural i d'entitats via pàgina web, i disposar d'un banc de recursos del que poguessin fer ús els municipis: bàsicament artistes i grups de teatre o música del nostre entorn més immediat i que fàcilment podrien omplir una programació cultural digne i no hipotecada pels grans pressupostos.

Em sembla una molt bona idea. I com a exemple sublim de la col·laboració intermunicipal, fins i tot un col·lega va suggerir que seria una bona cosa que ens intercanviéssim les carrosses de Reis. Així, cada any semblaria que la tenim nova i no ens costaria un duro. Aquesta l'apunto en veu alta, perquè si la cosa fa fortuna el seu inventor haurà de tenir el corresponent homenatge públic.

Aquest any, en tot cas, ja no serà possible, perquè els Reis no passen. Haurem d'esperar l'any que ve. 

 

 

Dret a decidir des dels municipis

Aquest matí s’ha presentat al Parlament de Catalunya el manifest que teniu a continuació, després d’una iniciativa nascuda ja fa mesos des de l’Entesa pel Progrés Municipal (EPM) per convocar una assemblea de càrrecs electes pel dret a decidir, i a la qual s’han anat sumant altres formacions polítiques, amb qui s’ha acabat tancant un treball conjunt. Per part de l’EPM, la lectura ha anat a càrrec del seu president i alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega. Aquí teniu el text íntegre. 

MANIFEST D’ALCALDES , ALCALDESSES, REGIDORS I REGIDORES

PEL DRET A DECIDIR

Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública.

Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir. Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques.

El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar – nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.

El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia. Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular.

Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania. És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:

• Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.

• El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania. I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per

1. articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.

2. contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.

3. realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

4. fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.

5. ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.

6. emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

La plaforma ha obert un bloc a Internet per recollir les adhesions

[@more@]

I en Puyal va dir “reprotx”

Més d'una vegada he sentit dir a en Quim Monzó que ell forma part de la generació d'escriptors amb qui quedarà enterrada la llengua catalana, perquè s'està acabant més o menys en la mesura que ell també es va fent gran. O sigui que una i altre tallaran just al mateix moment. Preferia pensar que no era cert, però l'altre dia, durant l'Espanyol-Barça, vaig notar un altre símptoma que m'ha encès totes les alarmes. Escoltant en Puyal, l'únic locutor del món amb qui Ronaldinho s'ha escapolit de l'escomesa -tot i que cada vegada menys- i amb qui fins i tot flèquic sona català, va acabar la transmisisió valorant un jugador i dient que, malgrat que l'havia notat irregular, "tampoc vull que això sigui cap reprotx". En altres temps, dit per algú altre li hauria corregit immediatament. Dissabte no s'ho va fer ni a ell mateix.

[@more@]Això s'acaba. Ara sí.

Reflexions a una mani

Començaré per admetre que no vaig anar a la manifestació de dissabte. I no perquè no m'hi sentís vinculat. De fet, l'EPM, que és el meva formació política, s'hi havia adherit feia setmanes i molts regidors i simpatitzants de l'Entesa van compartir pancarta amb ICV o hi van anar per lliure. La meva cunyada patriota també em va enviar un SMS per animar-me, però el cas és que no em va ser possible.

[@more@]

 

D'altra banda, i sense cap intenció de deslegitimar res, també s'ha de dir que d'un temps cap aquí les grans manifestacions, en la mesura que s'han instrumentalitzat partidistament, s'han manipulat i no han buscat altra cosa que la grandiloqüència mediàtica per buscar una vegada i una altra el titular del milió de persones -m'estic referint essencialment a les del PP amb tot el rerafons d'ETA i les víctimes del terrorisme- no acaben tenint el ressò -ni el reconeixement- que haurien tingut en un altre context històric. En altres paraules: la gent convençuda ho està igualment, i la que té ganes de treure-hi mèrits s'acaba convencent que tot plegat és una manipulació i una estafa en què s'abusa de la bona fe de la gent. Llegiu-vos, si no, l'editorial d'El País d'avui. I afegiu-hi, a més, l'impacte que ha tingut a Espanya el nou assassinat d'ETA, que ha deixat en no res la mobilització de Barcelona.

Convergència i Unió, per exemple, van ser a la manifestació. Em sembla molt bé. Però d'aquí a pocs mesos, fent ús del dret a decidir que reclamaven l'altre dia per Barcelona, no descarten decidir-se per donar el govern de Madrid al PP si d'això en poden treure algun rèdit. Un PP que durant els últims anys no ha buscat altra cosa que anorrear la identitat nacional de Catalunya recorrent contra el seu Estatut, mentint sobre la imposició de la llengua catalana i transmetent la imatge d'una regió insolidària i egoista davant la resta d'Espanya. De veritat que es poden tenir dubtes sobre la bondat d'un pacte amb el PP? És que potser ha canviat alguna cosa, en aquest PP, des que Artur Mas es va comprometre davant del notari a no pactar-hi?

Amb una cosa estic d'acord amb l'actual president de la Generalitat. Que el dret a decidir el tenim cada quatre anys. I que més enllà de plataformes, corrents crítics i moviments socials que poden sacsejar la consciència col·lectiva -i consti que és un gran paper-, l'única manera d'acabar fent possibles les transformacions que volem, en un sistema democràtic, no és altra que canalitzant-ho  tot la través dels partits polítics.

Si el dret a l'autodeterminació reclamat dissabte tingués la mateixa expressió a les urnes en unes properes eleccions, l'escenari seria molt diferent del que tenim ara. O sigui que a més de reclamar als polítics, també aniria bé que de tant en tant ens ho féssim a nosaltres mateixos.