Més d'una vegada he sentit dir a en Quim Monzó que ell forma part de la generació d'escriptors amb qui quedarà enterrada la llengua catalana, perquè s'està acabant més o menys en la mesura que ell també es va fent gran. O sigui que una i altre tallaran just al mateix moment. Preferia pensar que no era cert, però l'altre dia, durant l'Espanyol-Barça, vaig notar un altre símptoma que m'ha encès totes les alarmes. Escoltant en Puyal, l'únic locutor del món amb qui Ronaldinho s'ha escapolit de l'escomesa -tot i que cada vegada menys- i amb qui fins i tot flèquic sona català, va acabar la transmisisió valorant un jugador i dient que, malgrat que l'havia notat irregular, "tampoc vull que això sigui cap reprotx". En altres temps, dit per algú altre li hauria corregit immediatament. Dissabte no s'ho va fer ni a ell mateix.
[@more@]Això s'acaba. Ara sí.
Xevi Bardolet i Mayola 