Mingollonada

Mingollonada: Dit de la intervenció setmanal que en Mingo va fer durant la temporada 2006-07 en un programa de televisió comarcal. Es tractava de passar una rato parlant una mica de tot en clau desenfadada. Com que tinc els textos guardats i a punt de llençar, tant per tant els llenço aquí, que sempre és un lloc on els puc anar a buscar si mai em penedís d’haver-los llençat. Per posar-nos en situació en aquest primer guió, val a dir que estem a 29 de setembre de 2006. Hi ha paraules en argot, per ser llegides tal com haurien de ser dites per la tele.

Bona nit, què tal?
Bé, això del repàs a l’actualitat de la setmana s’hauria d’aclarir una mica perquè clar, jo representa que començo a treballar avui. No sé si ens vam entendre. Vull dir que pensava que jo començava avui de cara a la setmana que ve i, clar, d’aquesta setmana encara no m’he mirat res. Total, que no sé què dir. Què ha passat, aquesta setmana? Digue’m algo i ja t’ho comento, si vols.

[@more@]

Bueno, sí que hi ha una cosa. No sé si estàveu el cas, però es veu que desdoblaran la via de tren fins a Vic, no? Si cada vegada que ho han dit hi haguessin posat doble via ara ja passaríem a 32 carrils per banda.

M’ho ha dit el revisor venint cap aquí: “-Sap que ara faran el desdoblament?”, m’ha dit. “-Carai, que bé, no? Ara, ja?”. I llavors, sí, sí, allò que arribes a Manlleu i hem estat parats un bon rato, he obert la porta per mirar el què i “coi, ja hi havia la doble via posada!” . “Que no, que aquesta ja hi era”, m’han dit. Es veu que ja hi era. No m’hi havia fixat mai. I llavors ha arribat el tren de pujada i hem fet el cruse, com fa noranta anys que passa.

“-Però aixís què? Serà de seguida, això?” Diu “no, de moment faran eleccions, després l’estudi informatiu, després el concurs, després el projecte executiu, després les al·legacions, després tornaran a haver-hi eleccions i després tornaran a canviar el projecte”. Però a part d’això serà molt ràpid.

Home, això de la doble via estarà molt bé. Es veu que s’ho han pogut permetre després de tancar l’estació de Sant Quirze ara que s’ha jubilat l’encarregat. Amb els calés que perdien allà pagaran la doble via. Perquè no és que no hi hagués ningú: era un tio que cada dia venia d’Aranjuez i quan arribava a Sant Quirze ja era hora de plegar i se’n tornava a Aranjuez sense haver pogut obrir. I llavors semblava que no hi havia ningú, clar. Només amb quilometratge era una ruïna, mantenir el paio aquest. I a sobre el pobre fa mig any que no para per casa. Es passa el dia a la carretera.

He vist que amb això del tren la gent està com eufòrica. Com si hagués tornat a tocar la loteria. Home, tenint en compte que m’ha dit el revisor que seran 250 quilos, amb els calés de la Grossa de Nadal l’hauríem pogut pagar directament de quatre carrils, com la C-17, i hasta els trens s’avançarien en contínua. Les vies són totes en contínua, saps? Perquè una via en discontínua podria ser espectacular, sobretot a partir de 120 per hora.

Tota manera, em pregunto què passarà a partir d’ara amb la tarifa d’anar i tornar. Suposo que desapareixerà, perquè com que aniràs per una via i tornaràs per una altra, te la faran passar per nova, no? Si de cas estiguem altanto.

Bueno. De fet avui és el meu primer dia com a comentarista i he de dir que, posats a presentar-me una mica, puc dir que el meu fitxatge és per cinc temporades més una sisena si guanyem Eurovisión. Que tenint en compte que últimament només hi van que friquis, tot pot ser.

No, que també he de dir que amb cinc anys de contracte és perfectament possible que el programa ja no es faci i jo continuï venint a fer la secció. Potser no quedaran ni les càmeres, és igual. Diuen que el més probable és que a la llarga aquí al 9 hi facin un hotel, perquè és molt maco, això. Hi ha la plaça de la catedral, les escales de la catedral, la façana de la catedral, la porta de la catedral, el campanar de la catedral, l’esplanada de la catedral, la capella de la catedral, les campanes de la catedral, la catedral, … És una gran sort que tot lo de la catedral estigui concentrat aquí. És fantàstic, això. I a la plaça també hi ha can Bayés, el col·lègit, ben comunicat, fàcil aparcament, a prop de la catedral … què més vols?

Bé, no sé. Em van dir que del que es tracta és que en aquesta secció anem fent un repàs del més destacat de la setmana. Com que aquesta setmana no he destacat res, jo casi que em quedaria amb la notícia que per mi més ha marcat l’estiu. Vaia, diria que sens dubte, tot i que ara ja no en parla ningú.

Em vinc a referir que al cap d’un mes de l’accident tot apunta que el caçador de cocodrils continua mort, amb la qual cosa semblaria que ara sí que ha anat en sèrio. I em diràs que això no té res a veure amb Osona. Ah, no? I quanta gent se’l mirava, d’aquí?

La mort del caçador de cocodrils ha commocionat el món sencer. I va venir molt de nou, més que res perquè ja és la segona vegada que es moria. Temps enrere ja havia corregut que s’havia mort en un accident de cotxe baixant d’Alpens amb en Rodríguez Picó, aquell de la tele que també va estar uns dies mort. Però aquesta vegada és segur segur que s’ha mort. Coi, si fins i tot va sortir ell dient que “estic completament mort, i a més em trobo molt malament. Vamos, que no hi ha res a fer”.

És la notícia bomba de l’estiu. Només cal veure com n’han parlat els diaris i les teles i les ràdios durant setmanes. Internet, mòbils, mèils, missatges, … La gent no s’ho creia. Deia “carai, una altra vegada?” Ha estat un cop dur. Coi, si hasta la seva web oficial es va penjar. (No pas cap suïcidi, sinó problemes tècnics de tanta gent que hi entrava per tenir més datos).

Vulguis que no, aquest tio es va fer un forat perquè com a caçador de cocodrils no en corren gaires, pel món. Fos un caçador de bolets dius “i què?, encara en queden 40.000 només per aquest cap de setmana”. Però no, clar. Passa que el tema cocodrils només el tocava ell.

Clar, perquè aquí de petits ja ensenyem a la canalleta que si talles la cua a una sargantana els hi torna a créixer la cua, però el que és la sargantana ja no. Agafa un trauma de per vida i ja no creix més. I a la llarga això ens ha anat molt bé. A Austràlia, com que tenen uns canguros que corren molt però no s’expliquen gaire, la canalla això no ho ha entès mai i ha acabat passant el que ha passat. Cocodrils per tot arreu i llavors s’han de caçar.

O sigui que penso que aquesta ha estat, sense dubte, la gran notícia de l’estiu.

Bé, una mica com a segon tema de la setmana entraríem a valorar quina ha estat la notícia de l’estiu en l’àmbit més català, per entendre’ns. Sense cap mena de dubte, penso que estarem d’acord que la notícia de l’estiu en l’àmbit català ha estat la mort del caçador de cocodrils. Aquest tio sortia molt per TV3. Treballava tota la setmana al (pronunciat en castellà) zoo d’Austràlia i els dissabtes a TV3. Llavors anava a dinar i tornava a Austràlia a quarts de sis.

Tot i que anant a buscar algun pe-rò, també s’ha de dir que l’Stif aquest tampoc tenia gaire credibilitat. Perquè molt caçador de cocodrils molt caçador de cocodrils, però tots els que ensenyava els tenia al zoo. Vull dir que ja els havien caçat abans, i per caçar un cocodril li pots fotre un tiro d’aquells que adormen o li entravesses un bastó a la boca quan badalla, i llavors també agafa son.

Perquè, clar: Vés-te’n al pantà de Sau a caçar sirulos d’aquells tan lletjos…! No venia, no! Que allà caçava cocodrils, però els tenia tots controlats. A més, podia estar caçant cada cop el mateix i no te n’enteraves, perquè els cocodrils són una mica com els xinos, que els veus tots iguals, només canvia la mida.

Bé. I ja per anar acabant, si haguéssim de destacar un titular de l’estiu parlant d’Osona, jo casi que m’inclinaria a destacar la mort del caçador de cocodrils. Hi ha una derivada local, del tema aquest. Això és innegable. Coi, fa poc ja en van agafar un a Sant Cugat. Són punyeteros, els cocodrils, eh? A la que se’n van a l’estranger el primer que busquen és un torre amb piscina. Aquí hi ha gent molt esverada sobretot per allà a Sant Julià. O sigui que altanto.

De moment no té per perquè passar res. He parlat amb mossos i mosses que conec, que alguns fan de policies, i m’han dit que fins ben bé dimarts que ve no hem pas de patir, perquè d’Austràlia fins aquí hi ha dies de viatge. I llavors hi poses la diferència horària i el merder de les maletes i encara tens més marge, que diguéssim.

En tot cas, el que es pot fer com a mesura de prevenció és controlar més els desaigües i els vàters. En comptes de passar-hi el Don Pato dos cops per setmana ho fas dos cops al dia, perquè és una olor que als cocodrils els ofèn i es maregen. I si de cas, cada dia a l’hora de dinar hi llences una mica de carn picada i algun bistec poc fet. Amb 40 o 50 quilos diaris seria suficient. En Codina farà un ban aviat per dir-ho. El que passa que ell només demanarà 10 quilos cada dia, perquè si en demana gaire més li poden anar les eleccions. És la manera d’evitar que t’entrin cocodrils pel vàter. No hauria de passar res, però més que res pel susto, clar.

Bueno, pel demés, em sona que aquesta setmana va haver-hi en Carod Rovira fent un sopar de proximitat a Vic, concretament a Manlleu (doncs això, a la proximitat de Vic), continuant amb allò tan típic d’Esquerra quan fan campanya que és acostar-se a tot arreu però sense acabar-hi d’arribar.

I també m’he enterat que l’altre dia es va fer el primer ple de Vic per Internet. Amb la qual cosa queda confirmat que amb Internet ara sí que ja es pot fer absolutament tot: fins i tot avorrir-te. T’ha d’agradar molt Internet, o t’ha d’agradar molt el ple de Vic, per mirar-t’ho…! Tot i que també és veritat que quan la gent surt per la tele s’hi fa una mica i hasta crida una mica més.

Home, a la llarga si això dels plens de Vic per Internet funciona podríem trobar-nos regidors patrocinats aquí a la samarreta, i que els precs i preguntes fossin una exclusiva de La Caixa. Parlem? Llavors tu te’n vas amb el ratolí a la samarreta, et fa com de link, cliques i te’n vas directament a la web del patrocinador mentre escoltes les preguntes de l’oposició.

Jo també vull fer aquesta secció per Internet. Potser avui ens haurien vist a Austràlia, jo què sé. I si un australià se n’hagués anat al Google i hagués picat “caçador de cocodrils” o “sopar de proximitat”, segur que hauria sortit yo parlant.

Bueno, i cada setmana acabarem la secció amb una dada que doni informació a tothom i incrementi els coneixements de cultura general de la nostra audiència. És aquella frase de “no te acostaràs sin saber algo de Mas”, que tant fan anar últimament a Convergència. Aquí vindria a ser “no aniràs al llit fins que en Mingo t’ho hagi dit”, vale?

Bé, altanto a la informació de la setmana: els hipopòtams tenen uns ullals de marfil tan grossos i tan durs que si els hi dispares una bala rebota i et mates tu. Això ho ha reconegut gent que s’hi ha trobat personalment. I si els dispares amb la boca oberta (de l’hipopòtam, vull dir), ho tenen tot tan gros que no els hi toca enlloc i es queden tan amples. Ja ho eren d’entrada, i llavors s’hi queden. D’aquí ve la frase feta “quedar-se tan ample”: està inspirada en un hipopòtam a qui van disparar amb bala i es va quedar tan ample com abans que li disparessin.

Bueno. I de cara a la setmana que va ja m’hi fixaré més.

Au, bona nit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: