Catarsi col·lectiva

En el fons, CiU té una grandíssima sort de viure el moment actual des de l’oposició. Pot presentar-se als plens del Parlament amb fotocòpies dels diaris de fa cinc anys per ensenyar Montilla, Carod i Saura compartint pancarta antitransvasament i mentrestant poden amagar la dels 40 alcaldes convergents contra la MAT que ells defensen. Ja he dit i escrit altres vegades que en política no hi ha cap partit en disposició de donar lliçons de res a cap altre partit. Vol dir que CiU tampoc. I per tant, quan ho fa, només demostra on té el llistó del seu cinisme i de la seva hipocresia. Ara l’està ensenyant cada dia.

L’altre dia, quan en Cuní demanava a l’Artur Mas quina resposta donaria als pagesos de França que s’oposen al transvasament del Roina perquè és afavorir la competència dels pagesos catalans, li deia “molt senzill: farem un conveni per garantir que l’aigua del Roina no anirà als pagesos, sinó només al consum de boca i a les indústries”. Com si fos tan fàcil fer-ho així i, sobretot, com si fos tan fàcil que algú es pugui creure un polític, sigui del partit que sigui, després del currículum que s’han forjat tots plegats durant els últims anys.

L’única cosa positiva que veig és que, almenys, sembla que des de fa unes quantes setmanes tots plegats hem entrat en un exercici de catarsi col·lectiva del qual tothom en quedarà escaldat (ni que sigui amb l’aigua freda) i que, potser, ens farà madurar una mica a l’hora de deixar de prendre la gent per imbècil, dir les coses pel seu nom i saber-se fer fort, també, davant de la demagògia i de les mentides interessades que no vénen només del partidisme polític, sinó també de plataformes tant o més bel·ligerants que es creuen amb la veritat absoluta de les coses només per ser plataforma i només per oposar-se a les decisions d’una administració.

És espectacular la capacitat de desinformar que hi ha a vegades, aprofitant el pretext de la manca d’informació prèvia, perquè la gent s’hagi fet la idea que el transvasament puntual de l’aigua de Tarragona cap a Barcelona (50 hectòmectres cúbics) pugui comparar-se als 1.050 que preveia el Plan Hidrológico Nacional, que a més eren estructurals, permanents i estables.

Potser en comptes de dir-ne transvasament temporal i reversible s’hauria hagut de deixar clar que era reversible i temporal. Perquè dit de la primera manera sembla que sigui temporal i irreversible, o sigui que no és reversible, o sigui que no serà temporal, sinó que serà permanent, o sigui que serà el Plan Hidrológico Nacional muntat d’una altra manera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: