Ui… després del 25M!

contra

Ara explicaré un rumor que vaig sentir l’altre dia en una xerrada. Qui la va compartir amb mi i em sap aquí identificarà perfectament de què parlo. El rumor és divertit perquè, en una xerrada, gairebé suscita més interès que la mateixa xerrada, per interessant que sigui, com va ser el cas. I sempre té la coartada que, com a rumor, si s’acaba confirmant t’apuntes un gol. I si no, sempre pots dir que només era un rumor, i que per tant no calia fer-ne cap cas.

Començo per una cosa que no és cap rumor, i és que després de les eleccions europees alguna cosa contundent s’ha de moure respecte al procés del 9N. És impensable que s’arribi a la consulta només amb l’intercanvi de declaracions i de titulars que ja fa mesos que dura, i que arriben fins i tot a avorrir.

El rumor és que, finalment, Rajoy autoritzarà la consulta. Sense cap ganes i fent-se la víctima, naturalment. Però no ho farà directament, sinó derivant tota la pressió al Tribunal Constitucional (TC) quan el Parlament de Catalunya aprovi la Llei de consultes, el president Mas la convoqui emparant-se en aquesta llei i el govern de Madrid hi recorri. Si el TC és coherent amb la seva última sentència en què reconeixia que hi ha marge per a la consulta perquè no és vinculant i té implicacions exclusivament polítiques, i no legals, la podria validar. I ja hi serem. Rajoy es farà la víctima i salvarà el coll, però Catalunya ja haurà votat, que és el que (ens) importa.

Hi ha, a més, un segon rumor per després de les europees, i és que alguna cosa passarà amb Josep Antoni Duran i Lleida. Conscient que la consulta s’acabarà fent i que la campanya pel “no”, de moment, no té líder, Duran i Lleida saltarà d’UDC per fer-se’n l’abanderat des d’una nova posició. Aquí el rumor es bifurca: que ho faci des d’un partit nou, altament arriscat, o des del PP, que no tindrà altre remei que entrar en campanya. Si la federació de CiU no ha trencat abans amb Duran és per no donar-li el gust de fer-se el màrtir. Ep!, que és un rumor…