Dia D, amb D de Diada

Aquest divendres falten sis dies perquè centenars de milers de persones ocupin els carrers de Barcelona per deixar clar que no tenen el més mínim inconvenient a participar, el proper 9 de novembre, en una consulta que un govern de l’Estat que la nega ja ha avançat que el Tribunal Constitucional dirà que és il·legal. Primer: veurem. Segon: I què? Si som una nació i una gran majoria de la societat civil del nostre país –més que cap altra majoria en cap altre moment de la nostra història contemporània– s’ha mobilitzat arreu a favor de la independència i fa anys que treballa a consciència per aconseguir-la, no és lògic que ens preguntem a nosaltres mateixos si estem d’acord en el nou model de país que se’ns proposa? No vam encarregar majoritàriament al Parlament aquest mateix treball, a les eleccions de 2012? image

Ara és l’hora. La d’assumir personal i col·lectivament allò que tantes vegades demanem als polítics i que tan fàcil ens és tirar-los en cara quan no compleixen: els seus compromisos. Perquè aquest compromís va quedar clar des del primer moment que era el nostre, i que només de nosaltres depenia que tants lemes, consignes, pancartes i exigències acumulats els últims quatre anys –des del juliol de 2010, per citar la manifestació contra la retallada de l’Estatut– acabessin abocant a una presa de posició i d’acció col·lectives. És el que toca davant del que ens espera a partir d’ara.

S’ha de ser molt il·lús, a aquestes alçades de la història del 9N, per dir que no hi pot haver consulta fora de la legalitat espanyola. Primera, perquè és una invitació a Espanya a il·legalitzar-la directament. I segona, perquè si ja ens acovardim amb una consulta que ni tan sols és vinculant, què passarà el dia que realment Catalunya, fent cas a una consulta il·legal o a unes eleccions plebiscitàries, hagi de declarar unilateralment i sense acord possible la seva independència d’Espanya?

Molt bona Diada! I moltes gràcies, Òmnium i Assemblea!