El meu pla B

A veure si us agrada:

La llei de consultes que el govern central recorrerà al Tribunal Constitucional (TC) és la que hauria de regular, per exemple, la consulta entre els habitants del Moianès o del Lluçanès per decidir si accepten convertir-se en comarca pròpia?

És evident que al govern central no li preocupa la llei en si mateixa, sinó que pugui donar cobertura a una pregunta que no vol que es faci: la del 9N. De la mateixa manera, en el supòsit que el TC acabi acceptant i finalment donant la raó al recurs del govern central a la llei, és lògic pensar que no sigui en el seu conjunt, sinó només en aquell article o articles que puguin buscar la finalitat d’encobrir, a criteri seu, la pregunta ‘il·legal’ del 9N.

Molt bé. Doncs si és veritat que, davant del bloqueig del TC, el president Artur Mas convocarà els partits partidaris de la consulta -així es va comprometre a fer-ho- per trobar una resposta de consens, que ho faci sense esquivar el compromís que el 9N puguem anar a votar. Com?

Canviem la pregunta. Per exemple: “Està d’acord que es convoquin eleccions abans de final d’any i que el Parlament sortint tingui com a primer compromís la formulació d’una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i l’obertura d’un procés constituent per a Catalunya?”

Convocar eleccions és una potestat personal i exclusiva, per llei, del president (en aquest cas) de la Generalitat. Obrir a la ciutadania la decisió de convocar-les en què podria il·legal, o inconstitucional? Què hi ha més democràtic que això? I per altra banda, sotmetre a consulta la finalitat de la convocatòria no deixa de ser una forma ben sana d’incentivar la participació cívica en la presa de decisions. Dels meus temps de regidor recordo que fins i tot hi havia subvencions de l’Estat, per a això.

Ja està. Tenim nova pregunta de consens, tenim data per fer-la mantenint el 9N i demanem prèviament a la ciutadania si està d’acord en un escenari al qual, de fet, ens acabaríem abocant igualment, el de la DUI, davant la impossibilitat de pactar absolutament res amb l’Estat. D’altra manera, un escenari d’eleccions plebiscitàries després de la frustració d’un 9N sense consulta crearia un marc convuls, ressentit i políticament afeblit, que és el que busca l’Estat per enfonsar definitivament el procés.

Massa directa, la pregunta? Per mi, no. A més, no deixa de ser una manera indirecta de referendar d’entrada, sota el paraigua constitucional al que tant advoca l’unionisme, la pregunta que realment importa i l’única que dóna sentit a tot el que hem estat vivint fins ara: “Vol que Catalunya siguin un Estat independent?”.

Doncs votem-ho. Primer en una consulta en què ja direm si acceptem la DUI. I després, en unes eleccions perquè així sigui.

Anem. Ai, amén. Perdó.