Al primer alcalde carlí de Catalunya

Los lunes en Sol però els divendres a Sant Pere, i això permet seguir la presentació de llibres com la que aquest 31 de març el centellenc Jaume Campàs ha fet sobre l’empremta del carlisme a la comarca d’Osona i, de manera especial, del paper que hi van tenir el seu pare, el santperenc Salvador Campàs, i el qui va ser primer alcalde carlí de Catalunya i primer de la democràcia a Sant Pere després del franquisme, Pere Rierola.  Un pas per l’Ajuntament que va acabar essent efímer -hi va aguantar un any i mig, per desavinances amb el grup que el va acompanyar en aquella llista única de 1979- però que culminava una trajectòria vital plena de compromís social des dels valors del carlisme més lligat a la gent i a la democràcia. I el millor exemple, segurament, la seva tasca incansable per a la recuperació de la coooperativa La Familiar, nascuda als volts de 1920 i que va viure en tota la dimensió els efectes de la guerra i de la posterior dictadura, essent confiscada pel règim. Tot està explicat i documentat al llibre.

La taula de la presentació va ser de luxe. A l’autor li van fer costat l’alcalde de Sant Pere, Jordi Fàbrega, i els historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Josep Rovira, aquest últim amic personal de Campàs i antic alumne del seu pare, Salvador Campàs, a l’escola de Centelles. Fàbrega va aprofitar l’acte per agrair el treball i veure-hi, en el fons, l’homenatge que Pere Rierola mai no va arribar a tenir en vida “malgrat tot el que va representar per Sant Pere”. I que ell millor que ningú era exemple del que no era tot el carlisme, a qui fàcilment s’ha associat amb el franquisme per la defensa dels valors tradicionals, la inspiració profundament cristiana i l’alineació, volguda o induïda, de part d’aquest moviment amb el bàndol de Franco durant la guerra civil.

En realitat, la història del moviment carlí havia arrencat molt abans, a la primera meitat del segle XIX, amb l’oposició i enfrontament, sobretot des del món rural, al liberalisme que es començava a imposar com a nou model de societat i que va donar pas a tres guerres consecutives a partir 1833. “Enlloc la substitució de l’antic règim d’on es venia per l’era moderna, si es pot dir així, va ser tan dura i traumàtica com a Catalunya i a l’Estat espanyol”, va dir Solé i Sabater.

En definitiva, una lliçó d’història amb la sensació d’haver-la tingut especialment a la vora a partir de la figura de Pere Rierola i Salvador Campàs, dos santperencs carlins antifranquistes que, cadascú des del seu àmbit, han deixat una sòlida empremta que el llibre de Jaume Campàs contribueix a rescatar de l’oblit. “Al pas que anem, en un parell de generacions ja ningú no sabrà ni potser podrà saber d’on ve la seva família; si en aquell moment, per exemple, era franquista o republicana”, va sentenciar Solé Sabaté.

La memòria històrica s’està quedant sense. Amb el drama afegit que hi ha qui treballa molt a consciència perquè fins i tot perdi la poca que li queda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: