Los lunes en Sol

Abans d’agafar el primer de la llarga sèrie d’AVEs que tindré a partir d’ara vaig passar per una cafeteria de l’estació de Sants a prendre’m un cafè amb llet. La primera bona obra del dia va ser aclarir a l’encarregat de la caixa -a pregunta seva- que en català l’azúcar moreno es diu sucre moreno, també. Li va semblar la mar de divertit que es digués igual. I a mi també, sobretot després de comprovar al diccionari del mòbil que ho havia fet bé.

Era el 14 d’abril, dia de la República. Al Senat hi havia reunió de treball de diputats i senadors republicans i vam aprofitar la trobada per presentar dos dels nous assessors que incorporava el grup. En Quico, assessor econòmic, i el nou de premsa. Val a dir que amb en Quico ens havíem conegut al tren. Però no va ser fins a Saragossa, al cap d’una hora i mitja de viatge. Sèiem de costat, però no ens havíem gosat dir res. És el que té la bona educació. Jo mirava la pel·lícula per amortitzar els auriculars que regalen i ell subratllava cites en groc de les pàgines d’economia de l’Ara. No se l’havia de molestar, que l’economia és espessa.

ave

Arribats al Senat vam fer temps a la cafeteria. Llavors ja feia estona que estàvem parlant i ja sabíem que a tots dos ens agrada la ratafia, que és la primera cosa que vam trobar a faltar mirant l’estanteria. Dies més tard en Quico s’encarregaria personalment de dur-ne una ampolla d’elaboració artesana, dels Trabucaires de Cardedeu, que després de la dissolució de les Corts també va quedar en funcions a la nevereta dels despatxos d’ERC al Congrés.

La reunió de Madrid la va presidir la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Em va afectar que hagués de demanar perdó perquè cada vegada que venia coincidia amb un fracàs del Barça contra l’Atlético a la Champions. Ho va ser el 8 d’abril de 2014, quan van venir a demanar el referèndum al ple del Congrés i l’endemà el Barça queia a quarts de final (1-0). I acabava de tornar a passar dos anys després.  Ella havia arribat a Madrid el dia 13, i aquell vespre un 2 a 0 va tornar a deixar el Barça sense semifinal.

En aquell moment tampoc sabíem, tot i que es començava a intuir, que la 11a legislatura espanyola tindria poca més història que el Barça 2015-16 a Europa. I el seu recorregut va acabar tenint, més o menys, la mateixa dosi d’insipidesa.

La idea és que a la 12a, ara sí, arribem a la final i ens en tornem a casa amb una copa ben grossa.

PD. El títol que encapçala aquest apunt, inspirat en la gran pel·lícula (2002) de Fernando León de Aranoa, donarà nom a la sèrie que, a partir d’ara, aniré penjant al bloc. Serà tot molt intranscendent, aviso. Però serà un record més de l’experiència que començo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: